La notícia que la Conselleria d'Ensenyament s'alineava amb el Decret del Govern espanyol i exigia a les escoles de primària del Principat aplicar la tercera hora de castellà de cara el curs que ve ha desencadenat una onada de protestes que han aconseguit aturar la mesura, com a mínim, un any més. En aquest sentit, cal destacar la rapidesa i la contundència amb la qual han actuat tant part la societat civil, a través de la ‘Plataforma pel Català a l'Escola', com alguns partits polítics i, en especial, Esquerra que ha aconseguit congelar la proposta en el camp governamental.
La tercera hora de castellà era imposada ara fa poc més d'un any pel govern espanyol qui, sense preguntar a l'executiu català ni argumentar criteris pedagògics de pes, decidia que arreu de l'Estat espanyol s'havien d'incrementar les hores de llengua castellana. En aquell moment, la societat civil ja es va organitzar per tal de protestar davant aquesta mesura homogeneïtzadora que no té en compte les especificitats de les nacions com la catalana, la basca o la gallega i actua en una matèria en la qual les comunitats tenen competències exclusives, l'ensenyament. Conjuntament amb aquest moviment unitari, la ‘Plataforma pel Català a l'Escola' que aglutina entitats com ara Òmnium, la Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) o el CIEMEN, des del Govern, Esquerra va aconseguir també arrencar al compromís del Conseller Maragall que la tercera hora seria optativa per aquells centres que ho demanessin i ho argumentessin. Per la resta, doncs, la situació no variava en cap sentit.

Ara, un any després, el Conseller Maragall, pressionat pels criteris cada vegada més centralistes i espanyolistes del PSOE, s'havia decidit a tirar endavant la mesura educativa impulsada des del govern de Zapatero. Tot i això, el polític català ha topat altre cop amb la força i la coherència de les entitats catalanes, així com amb l'acció governamental d'Esquerra, que, a quatre dies de decidir el seu futur, ha amenaçat d'una crisi interna en el govern de futur incert si Maragall continuava amb la seves idees d'imposar més llengua castellana a les escoles.   

De moment, el debat es posposa un any més, però algunes dels fets que han succeït ens haurien de permetre treure conclusions. D'una banda, la societat civil catalana ha demostrat una vegada més estar a l'alçada en determinats temes com ara la pervivència del model d'immersió lingüística, clau pel futur del país. De l'altra, que l'ala més espanyolista del PSOE va guanyant terreny i, els sectors més catalanistes del PSC es veuen atrapats en la seva espiral d'eufòria. I, finalment, que la presència d'Esquerra al Govern ha permès, tot i algunes errades conegudes, que, en determinats temes, la política de l'Executiu sigui ferma i mantingui el sentit comú necessari per fer front a les agressions del govern espanyol.