Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 7 de de maig del 2010 | 15:03
Notícia · Societat civil

Com fer un referèndum sobre la independència dins la legalitat espanyola

Barcelona · Foto: ACN · "Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d'acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?". Aquesta és la pregunta que faria viable l'exercici del dret a l'autodeterminació dins l'estret marc de la constitució espanyola, segons un dictamen jurídic encarregat per la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència. L'informe, realitzat per Alfons López Tena, estableix que a través de la llei de consultes populars es pot convocar a Catalunya un referèndum sobre la independència plantejant-la com a reforma constitucional. Dit d'altra manera, es preguntaria si s'està d'acord en què la Generalitat "promogui o faci els passos necessaris per fer efectiva la independència", en paraules de López Tena.

Un cop conegut el dictamen, la coordinadora ha fet una crida per començar ja a formar la comissió promotora -"àmplia, plural i transversal"- que presenti la iniciativa al Parlament. Aleshores, la Mesa del Parlament haurà d'acceptar-la des del punt de vista tècnic per poder llavors començar a recollir les 220.000 signatures necessàries (el 3% de la població). El dictamen serveix precisament perquè la iniciativa no pugui ser tècnicament rebutjable. En aquest sentit, l'estudi és el primer dels molts passos que s'aniran desenvolupant a partir d'ara per tal de culminar en l'exercici del dret a l'autodeterminació.


Requisits per plantejar la consulta

Com diu el dictamen de López Tena, per promoure's un referèndum sobre la independència a través de la Llei de Consultes Populars cal que es compleixen els següents requisits: Que el referèndum sigui d'una qüestió política de transcendència especial per a la ciutadania; que no sigui matèria tributària o pressupostària; que no vagi en contra de les facultats que la Constitució i l'Estatut reconeixen a les institucions de la Generalitat; que no afecti un projecte de llei o una proposició de llei que s'estigui tramitant al Parlament i que estigui en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

Tots els punts es compleixen, tot i que el darrer, el competencial, és el que mereix una explicació més detallada a l'informe. En primer lloc, Catalunya ha estat reconeguda legalment  en la legislació espanyola com a nació i nacionalitat (al preàmbul de l'Estatut de Catalunya), i com a una de les "nacionalidades" i "pueblos" existents a l'Estat (constitució espanyola). Amb aquest reconeixement legal, doncs, l'Estat espanyol, com a membre de les Nacions Unides, s'obliga a complir els seus tractats, entre els que hi figura el "principi del dret d'autodeterminació dels pobles".

A més, diverses vegades el Parlament ha aprovat resolucions sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya i ha donat suport a les consultes populars que s'estan celebrant. Amb aquests precedents, i tenint en compte que la "constitució espanyola atribueix al Parlament de Catalunya competència per promoure reformes constitucionals i legals", seria legal realitzar la consulta, mantenint la pregunta original que es fa a les consultes, però afegint-hi una frase introductòria "per aconseguir la seva incardinació en el marc competencial català". La pregunta final, doncs, seria:

"Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular,
¿Està d'acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?".


Passant de la sentència

A la presentació del dictamen, el diputat d'ERC i responsable de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, ha explicat que aquesta iniciativa popular és la "resposta del poble al menyspreu de l'estat espanyol i del TC cap a Catalunya". "Hem d'afirmar amb rotunditat que ja no volem sentència, que volem referèndum d'independència", ha exclamat.

Bertran ha advertit que, després de seguir tot el procés legal, es produiria un "conflicte polític internacional" si l'estat espanyol no permetés el referèndum, perquè estaria incomplint el dret a l'autodeterminació, reconegut internacionalment. El Parlament tindria l'opció, segons Bertran, de tirar pel dret i celebrar igualment el referèndum i, en cas de guanyar el 'sí', declarar la independència com va fer Kosovo.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat