Barcelona · Amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV, la iniciativa popular per fer un referèndum oficial sobre la independència presentada per Alfons López Tena i Uriel Bertran ha estat admesa a tràmit al Parlament. El següent pas que haurà de dur a terme la comissió promotora serà la recollida d'unes 220.000 signatures per tal que el Parlament voti en un ple si es convoca el referèndum. En darrera instància serà l'Estat, tal com estipula la Llei de consultes per acotar-se a la constitució espanyola, el que decidirà si autoritza o no el referèndum. Una més que probable -ara per ara- negativa generaria un conflicte polític de grans dimensions. En conèixer la notícia, Uriel Bertran ha afirmat que "avui és un dia històric per a Catalunya" i "de gran transcendència".

El paper dels partits

De moment, PP i PSC, que han votat en contra, ja han anunciat que demanaran dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la IP, i han instat a Artur Mas a aclarir si CiU és o no independentista. Al seu torn, Oriol Pujol, tot i que CiU ha votat a favor de l'admissió, s'ha mostrat poc entusiasta amb la iniciativa ja que creu que no arribarà enlloc. En aquest sentit, Pujol ha demanat a ERC que no "enganyi" a la ciutadania amb la possibilitat que el referèndum s'acabi convocant, ja que l'Estat no aprovarà la iniciativa, fet que pot provocar "frustracions i enganys". A pocs mesos de les eleccions, CiU no vol ancorar-se al sobiranisme i perdre certes bosses de vots que necessitarà per aconseguir una àmplia majoria al Parlament. El seu suport entusiasta a la IP, a més, equivaldria a la pràctica a acceptar que la Llei de consultes, impulsada per ERC, pot ser una eina vàlida, quan mesos enrere hi van votar en contra per considerar-la poc ambiciosa.

Els republicans, en canvi, s'han arrapat al baló d'oxigen que suposa l'admissió a tràmit de la IP, i el mateix Joan Puigcercós ha assegurat que ERC "prioritzarà" la recollida de signatures per sobre de l'agenda electoral. I és que mentre que CiU necessita evitar sobresalts d'aquí a la tardor per mantenir o augmentar l'avantatge amb el que compta, Esquerra busca tot el contrari. Necessita confrontació política en clau nacional, ja sigui amb la sentència del TC o amb aquesta IP, per tal de remuntar en intenció de vot i recuperar el discurs netament independentista que ha deixat en segon terme amb l'aposta pel tripartit.

L'altra IP

La mesa del Parlament ha considerat impecable jurídicament la IP presentada per Lóepz Tena i Bertran. En aquest sentit, els seus promotors han estat exemplars, estudiant prèviament com podien jugar amb la legislació espanyola per tal que la iniciativa pogués prosperar sense renunciar als seus plantejaments. No es pot dir el mateix de la IP presentada per Reagrupament el passat 14 de maig i que tenia com a promotors David Vinyals, Miquel Àngel Gràcia i Xavier Borràs. El fet de mantenir literalment la pregunta que es fa a les consultes independentistes l'ha condemnada des del seu naixement. Potser la intenció dels promotors era evidenciar les limitacions de la Llei de consultes, cosa respectable. Però no deixa de ser estrany que una agrupació que aposta per la unitat de l'independentisme presenti aquesta IP sense tenir en compte la que finalment ha tirat endavant, que segueix amb el full de ruta marcat per la Coordinadora Nacional de les consultes i que compta amb 10.000 adhesions.