Fins ara, bona part dels catalans que volien ser multicultis i altermundistas, ho havien de ser en tant que ciutadans espanyols. La reunió dels líders del Banc Mundial a Barcelona el 2001 en va ser un bon exemple: representants de la lluita contra la desforestació de l'Amazones podien expressar-se en portuguès perfectament, sense que ningú els increpés. El representant de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, per exemple, era titllat de retrògrad perquè s'expressava en català i gran part dels assistents li van exigir que parlés en cristiano. Ara, alguns signes apunten a què aquest acomplexament s'està reconduint, el millor exemple del qual és la previsió d'organitzar un Fòrum Social Català (FSCat) a Barcelona entre el 25 i el 27 de gener del 2008.
La idea del FSCat, liderada per Arcadi Oliveres, pren el testimoni del Fòrum Social Mundial d'enguany, celebrat a Nairobi, en què es va acordar que, al 2008, no se celebraria un altre Fòrum Mundial, sinó que s'apostava per crear multitud de fòrums descentralitzats. Així, un centenar de persones es van trobar, el 25 de juny, als locals de Justícia i Pau per començar a posar les bases per organitzar el primer Fòrum Social Català. De moment, no se n'han concretat els eixos temàtics ni les activitats concretes, per bé que bona part dels implicats coincideix en afirmar que hi ha moltes ganes de treballar conjuntament i impulsar un fòrum de debat de primer nivell.
Durant anys, el moviment altermundista a Catalunya i els Països Catalans no havia acabat d'entendre la realitat del país en què es trobava. Llevat d'honroses excepcions -Justícia i Pau, Fundació per la Pau, Acció Solidària-IGMAN, CIEMEN, UnescoCat...-, bona part de les entitats que protestaven contra el capitalisme mundial, també protestaven contra un suposat nacionalisme català que feia el joc a les grans multinacionals neoliberals, en una estranya barrija-barreja de protesta social i ideològica. Massa sovint, els altermundistes catalans no han tingut cap inconvenient per enquadrar-se dins la delegació espanyola als diversos Fòrums Socials Mundials, situant-se a anys llum de les entitats basques, que participaven amb delegació pròpia i feien sentir el seu punt de vista exclusiu en aquests fòrums de debat.
Ara, la situació pot començar a canviar. Si més no, els promotors del FSCat deixen clar que el fòrum "està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil dels Països Catalans". De xiular el representant de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a promoure un fòrum que pren com a referència els Països Catalans, hi ha alguna cosa més que un pas.
