El projecte secular del catalanisme ja s'ha assolit: Espanya s'ha modernitzat i, amb aquesta fita, s'ha posat punt i final als temps en què el catalanisme predicava a Madrid les bondats de la democràcia. Espanya és un estat orgullós de si mateix i que no necessita -ni vol rebre- consells de ningú. I menys d'algú a qui no reconeix cap legitimitat, com ho demostra la manera com ha gestionat el procés estatuari català. Així ho van sentenciar dissabte tant l'historiador Josep Termes com el catedràtic de Ciència Política Ferran Requejo o el notari Alfons López Tena en l'acte organitzat per Òmnium Cultural El futur de Catalunya, un marc comú de reflexió. A partir d'aquí, el catalanisme viu uns moments de "crisi del model identitari", en paraules de Termes. Quines sortides li queden? Les diferents solucions, més possibilistes o més agosarades, parteixen de la base que el model actual d'encaix Catalunya/Espanya està esgotat.
Requejo planteja sis possibles escenaris de futur: una involució recentralitzadora; la "mera continuïtat" de l'estat de les autonomies; un estat de les autonomies evolucionat cap a un estat federal clàssic (amb la fiscalitat, el Senat i la justícia descentralitzades); un estat de les autonomies en un estat federal plurinacional (en què la Generalitat tingui la capacitat de fer polítiques pròpies i diferenciades); la partenaritat o sobirania-associació (una Catalunya independent que mantingui pactes amb Espanya en temes clau com la política exterior o defensa), o la secessió. Segons Requejo, és tan sols en els tres últims models on es pot trobar la solució al conflicte Catalunya-Espanya, alhora que obre l'interrogant: "Una democràcia ha de tenir un sol demos?". Si la resposta és afirmativa, com ha tendit a ser-ho en totes les teories de ciència política clàssica, l'encaix entre el demos català i espanyol és clar.
El notari López Tena, com a representant del Cercle d'Estudis Sobiranistes, va més enllà i, basant-se en la jurisprudència establerta en el procés de secessió quebequès, apunta: "per transformar Espanya, fa falta l'acord dels espanyols", una condició impossible d'assolir, perquè "per voler federar-se, fa falta que hi hagi dues parts, i Espanya no es reconeix com a part, sinó com a tot". Per contra, per independitzar Catalunya, tan sols fa falta un acord amb els propis catalans. Per tant -basant-se en un corpus teòric en què tant cita a Friedrich Engels com a Margaret Tatcher-, aposta per una estratègia de tensió democràtica: "No tenim la força per continuar canviant Espanya, però sí per destruir-la". Així, Catalunya s'ha de "convertir i actuar" com a part del problema identitari espanyol.
L'empresari Ramon Carranza, representant de Sobirania i Progrés, discrepa que s'hagi acabat el temps de fer pedagogia, però en uns termes que transfereixen al concepte una nova dimensió semàntica: "Hem de fer pedagogia, però hem de fer-la aquí, a Catalunya". Carranza creu que el país ha entrat en un nou cicle polític, en què "la gent ja no té por" de dir que és independentista. Així mateix, Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, recalca el paper essencial de la societat civil en la vida política, que el proper 1 de desembre pot tornar a donar una lliçó als dirigents polítics amb la manifestació contra el caos ferroviari.
En finalitzar les intervencions dels representants de les tres entitats convidades, diverses personalitats del món civil català que formaven una ‘fila 0' van prendre la paraula per expressar el seu punt de vista. Va sobresortir la intervenció d'Agustí Colomines, nou director de la Fundació Trias Fargas però que, segons va expressar, dissabte només es representava "a mi mateix". En un debat emmarcat per paràmetres democràtics, Colomines va ser l'únic que va posar sobre la taula la possibilitat que un possible procés secessionista aboqués Catalunya i Espanya a una guerra fratricida. López Tena va rebatre Colomines amb la constatació que, "des que les empreses espanyoles cotitzen arreu del món, Espanya ja no pot utilitzar els tancs com si fos Birmània. Com reaccionarien els inversors de Wall Street del SCH quan veiessin els tancs espanyols fent córrer la sang per Barcelona?".
Més informació:
Intervenció inicial de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural
Sobiranistes de dues velocitats (El Punt)
