Cal felicitar el director general de la Policia de Catalunya per la seva actuació expeditiva i ràpida en l’afer dels suposats maltractaments a dos ciutadans a la comissaria de les Corts dels Mossos d’Esquadra. La Policia de Catalunya ha demostrat, una vegada més, que no es deixarà portar ni pel corporativisme ni pel mal entès sentit d’Estat ni pel “Todo por la patria”, i si funcionaris policials s’excedeixen en les seves funcions es fa allò que no s’ha fet mai en els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat (CFSE): portar-los davant de la Fiscalia, tot i que sempre caldrà respectar el dret que té tot funcionari policial a la presumpció d’innocència.
Fins aquí la felicitació al Departament de l’Interior del Govern de Catalunya. Però això no ens porta a evitar un comentari sobre la innocència que han demostrat els dirigents de la nostra policia i que nosaltres els acceptem i creiem positiva, però ens preguntem quines garanties hi ha a les comissaries de la Policía Nacional, a les casernes de la Guardia Civil (entre elles la d’Intxaurrondo al País Basc) i a la Dirección General de la Policía de Madrid o de la Guardia Civil, o a l’Audiencia Nacional. Quantes càmeres de televisió hi ha? I quants vídeos? Pot ser que tot sigui propaganda i mentides els centenars de militants bascos o d’organitzacions delictives que han denunciat tortures, no maltractaments sinó torutres?
Una cosa no invalida l’altra, ni pretenem justificar l’actitud d’aquests cinc mossos d’esquadra que, de demostrar-se la seva culpabilitat creiem que han de ser expulsats automàticament del cos, però poden els nostres polítics, els nostres mitjans de comunicació llençar les escombraries de l’activitat policial degradant únicament sobre els Mossos d’Esquadra, quan no s’han atrevit mai amb els CFSE? Sols cal recordar que el propi lehendakari Ibarretxe i el seu conseller de Justícia fa uns dies van considerar versemblant les tercermundistes tortures que van rebre els militants d’ETA de l’anomenat comando Donosti.
Però aquest afer de gran dignitat de la direcció política dels Mossos d’Esquadra ha permès que els diaris El Mundo o ABC, que sempre callen quan es tracta de defensar l’Estat de Dret avui ens il.lustrin amb títols com aquest: “Comisaria del horror”, “¿Qué sucede con los Mossos d’Esquadra, dónde está la policía moderna y democrática que prometió el Govern?” i altres mitjans quasi acusen els Mossos d’Esquadra d’ésser la policia més repressiva que ha existit mai. Tot s’hi val contra les institucions nacionals de Catalunya i la seva consolidació. Hi ha sectors dels aparells de l’Estat i de l’opinió pública que mai acceptaran haver perdut bona part del poder coercitiu a Catalunya.
Exigim, doncs, fermesa al Departament de l’Interior però demanem que tots i cadascun dels ciutadans de l’Estat espanyol tinguin garanties i transparència quan estiguin a mans dels Mossos d’Esquadra, però també dels CFSE, i que no hi hagi mai cap qüestió d’Estat o del “Todo por la patria” que justifiqui la tortura i els maltractaments. Tots els ciutadans, siguin activistes polítics, terroristes o delinqüents, són ciutadans i mereixen que es respecti la seva integritat física i que sempre hi hagi el respecte també a la presumpció d’innocència. Si es comença amb la demagògia de les “comissaries del terror” dels Mossos d’Esquadra compte perquè hi ha autèntiques universitats de la violència a molts estaments de l’Estat.
