Barcelona · Més de la meitat dels espanyols, un 52%, acceptaria que Catalunya fos independent si així ho decidís el poble català. Aquesta és la principal conclusió d'una enquesta de la UOC sobre com veuen els espanyols la independència de Catalunya, a la que ha tingut accés Vilaweb.

L'enquesta, que es presentarà aquest divendres a Madrid, mostra una imatge bastant diferent a la vista fins ara sobre la sensibilitat dels espanyols respecte les aspiracions nacionals de Catalunya. Així, segons l'estudi, un 40% reconeix a Catalunya el dret a decidir el seu futur, i tan sols un 9% creu que hi hauria casos de violència en cas de secessió. L'enquesta completa l'estudi que la UOC ja va presentar el passat mes d'octubre, en què es concloïa que la majoria de catalans votarien que sí en un hipotètic referèndum d'autodeterminació. En aquest cas, les conclusions s'han obtingut a partir de 1.883 entrevistes telefòniques fetes fora del Principat -fet que inclou el País Valencià, les Illes Balears i la Franja, així com bascos i gallecs.

Altres dades sorprenentment positives que revela l'estudi són que el 67% dels enquestats afirma que els principis democràtics estan per damunt de la legislació vigent. A més, davant la pregunta de si Catalunya "té dret a decidir lliurement i democràtica el seu futur polític", un 47% diuen que sí i un 53% afirmen que no.


La credibilitat de les dades

Sense conèixer a fons els detalls i els mètodes utilitzats per escollir la mostra, les dades donen, com a mínim, una visió molt optimista de la reacció dels espanyols davant un fenomen de secessió com el que es planteja. s cert que des dels mitjans es tendeix, masses vegades, a maximitzar i contraposar posicionaments que no són extrapolables a la societat a la que volen informar, molt més rica en matisos i opinions. Però determinar, actualment, que quasi la meitat dels espanyols accepta el dret d'autodeterminació de Catalunya, es fa difícil de creure, tot i que l'enquesta mereix tots els respectes.

Cap dels dos grans partits estatals accepta el dret a l'autodeterminació i, de fet, hi ha un petit però significatiu auge d'opcions que pretenen fer recular l'estat de les autonomies. D'altra banda, aquestes respostes s'entendrien si el federalisme fos una opció amb pes a l'Estat espanyol, però pocs en queden més enllà del Principat. Qui va sortir de les espanyes a defensar el dret de Catalunya a aprovar, simplement, un nou Estatut? On eren les mostres de solidaritat quan Catalunya rebia atacs dia sí i dia també durant el procés de negociació? Perquè cap dels amics del Zapatero de "l'Espanya plural", tan donats a sortir el carrer per protestar per causes nobles, va criticar la bilis que es llençava contra un territori i els seus habitants pel simple fet de ser i existir? Hi va haver excepcions, evidentment, però la passivitat va ser insultant. Si per un simple estatutet va passar el que va passar, sembla que una hipotètica independència generaria un rebuig major. En tot cas, és cert que l'estudi, més enllà de les dades exactes, pot servir per desmuntar la teoria que els tancs serien el primer en sortir al carrer després de la proclamació de la independència de Catalunya.