Barcelona · ACN · La internacionalització de Catalunya és un procés lent que requereix perseverança, però el país està adoptant les mesures necessàries per convertir-se en un actor global més. Aquesta és la principal conclusió de la taula rodona 'Oberts al món. Les prioritats per internacionalitzar Catalunya' [vídeo], que ha organitzat al MACBA l'Agència Catalana de Notícies. El debat, moderat pel director de l'ACN, Saül Gordillo, ha comptat amb la participació de l'expresident Jordi Pujol, l'investigador Jordi Camí, l'economista Jordi Galí, l'empresari Ferran Soriano i l'arquitecta Benedetta Tagliabue.

La taula rodona d'aquest dimarts ha volgut contribuir al debat sobre la necessitat d'internacionalizar Catalunya i fer-la un actor global més. Els ponents han coincidit que obrir Catalunya al món és una de les principals sortides de la crisi econòmica i permetrà l'expansió del país en l'àmbit socioeconòmic, polític i cultural.

Independència i internacionalització
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha advertit que la política espanyola pot comportar per a Catalunya dues opcions: o la "desaparició" de Catalunya com a nació i com a identitat en un termini de "30, 40 o 50 anys" o la independència. "Potser sí", ha dit, o "potser no" després de sentir que un "jacobí" com José Bono digui que "això del cafè per a tothom va ser un error".

Sobre la internacionalització de Catalunya, Pujol ha remarcat que Catalunya ha de "juga"' sobre dues "duplicitats", que passen per "identitat i obertura" i "arrels i modernitat". L'expresident ha remarcat que "Catalunya no serà si no manté la seva identitat i no serà si no s'obre". "Els països petits i les cultures petites s'han de defensar, a vegades com un gat panxa enlaire, però al mateix temps s'han de projectar perquè si es tanquen a casa s'ofegaran", ha assegurat. "Com que som petits, ho hem de fer bé, no pot fallar gaires vegades perquè no té recursos ni reserves", ha advertit, però sí "qualitat i excel·lència", per la qual cosa ha demanat un "gran esforç".

Un repte: les infraestructures
El president de Spanair, Ferran Soriano, ha destacat durant el debat que la creació d'un 'hub' intercontinental per a l'Aeroport de Barcelona és un dels elements que haurien de definir "el full de ruta" del futur de l'economia catalana i de la seva internacionalització. Soriano ha assegurat que ara es donen les condicions per a l'aparició d'un 'hub' a Catalunya, i ha insistit que el país ha d'escollir "desvergonyidament" en quin sector vol invertir.

Soriano ha destacat la importància que els aeroports i les línies aèries de primer ordre tenen per a un país, ja que, segons ell, generen un "alt valor" afegit. A Catalunya, "sempre ens han faltat grans empreses tractores, que arrosseguin sectors sencers, com a Madrid, que ha conservat la base de molts exmonopolis estatals" que ara són grans multinacionals, ha defensat Soriano.

El directiu de Spanair ha afegit que "es necessiten carreteres, autopistes, ports i telecomunicacions perquè les empreses catalanes puguin fer negocis a fora o les de fora puguin fer negocis aquí". En aquest sentit, ha explicat que "la majoria de multinacionals que s'instal·len a Espanya ho fan a Madrid". Segons ell, Catalunya ha d'oferir les condicions perquè les empreses "també s'instal·lin aquí".

Menys dependència de Madrid
El director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Jordí Galí, ha lamentat la dependència "excessiva" que les empreses catalanes tenen del mercat espanyol i, en segon terme, del mercat de la UE. Galí ha defensat que si Catalunya tingués tots els poders d'un estat independent, podria desenvolupar una tasca més potent en l'àmbit econòmic. "s important no enganyar-nos perquè no tenim els principals instruments que permetrien convertir Catalunya en l'economia que desitgem. No estan sota el nostre control, ja que aquestes eines estan en mans de Madrid", ha destacat Galí. L'economista ha afegit que això "no vol dir que ens haguem de resignar, sinó que ens hem d'esforçar encara més i no tenir por d'experimentar, arriscar-nos i veure què passa. La societat catalana és massa immobilista, conservadora", ha sentenciat.

L'anglès, imprescindible per a un país global
Per la seva banda, el director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i director de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, ha exigit als polítics i empresaris catalans que "sàpiguen parlar anglès". Camí ha assegurat que aquesta és una exigència "moral i ètica" que han de tenir els dirigents del país si volen internacionalitzar Catalunya. "Que es dediquin a una altra cosa si no saben parlar anglès", ha afirmat taxativament. Camí també ha lamentat l'educació 'provinciana' que reben els estudiants catalans, que no els empeny a sortir a l'estranger.

Barcelona, un exemple en arquitectura
L'arquitecta Benedetta Tagliabue, responsable de l'estudi EMBT ha assegurat que en la seva disciplina "hi ha talents" que viuen a Catalunya perquè el país té "una tradició arquitectònica molt bona". Amb tot, ha lamentat que el sector "encara es coneix poc". Des del seu punt de vista, Catalunya és un "bon lloc per a la formació", però cal que es difongui la capacitat del lloc per al desenvolupament professional complert. Pel que fa a la ciutat i des del punt de vista de l'urbanisme, Tagliabue, que actualment treballa en diversos projectes a la Xina, ha assegurat que 'Barcelona ha estat un exemple' i que ho seguirà sent.