“No cal ja, a hores d’ara, esperar que vingui de l’estat espanyol res de bo per a la nostra llengua”. Així comença la darrera i breu reflexió de la plataforma Sobirania i Progrés sobre el decret de mínims fet públic pel Ministerio de Educación espanyol. “Ni protecció, ni respecte, ni aquella solidaritat que es té cap als més febles”. Al contrari, diuen, “ha quedat demostrat al llarg dels anys que mani qui mani allà, l’actitud d’Espanya cap a la llengua catalana és de menyspreu, recel, vigilància i sospita. I el decret de mínims n’és l’últim exemple. D’entrada, la plataforma confia que la Generalitat “defensarà amb les dents el model educatiu català d’immersió lingüística”, però, al capdavall, “el fet és que altre cop la llengua catalana es veu amenaçada, qüestionada i es menteix cínicament i injusta sobre la seva salut i la seva presència: la crua realitat, tots ho sabem, és justament la contrària”; és a dir, la llengua habitual als patis de les escoles de secundària és el castellà i els joves reprodueixen les pautes i usos lingüístics de la societat: els catalanoparlants canvien de llengua i els castellanoparlants, no. En definitiva, es diu que “Espanya ens demostra dia a dia que la independència és vital per al nostre país”, i Sobirania i Progrés es compromet a treballar des de la societat civil “per sumar moltes voluntats i poder portar endavant el nostre projecte d’una Catalunya sobirana”.