Veient avui la festa de l'únic i real nacionalisme, l'espanyol, i constatant que no s'albira cap canvi, crec que el millor que podem fer els catalans és allò que ja hem fet: ser indiferents davant d'un relleu que, desitjant que sigui bo per als espanyols, ja està superat a Catalunya. Els ciutadans del nostre país han passat la pantalla del marc espanyol.
Els catalans hem tingut molta i molta paciència i els hem ajudat a construir la seva democràcia. Però vist que no han entès res i que sols admeten una sola pàtria i una sola nació, els catalans hem de prendre la decisió de ser visibles al món, d'ésser normals en el concert de les nacions. I per a això hem de tenir un Estat.
Com que tots i cadascun dels fills de Catalunya, nascuts aquí o a fora, tenen dret a dirigir en nostre país democràticament avui diem: Visca la República Catalana. Una república sense castes, en la qual qualsevol persona pugui ser cap de l'Estat i on qualsevol persona sigui igual davant de la llei. No ens distraguem: tenim un full de ruta clar, el 9-N, i hem d'aconseguir poder exercir el nostre dret a decidir en pau, sense cap violència ni cap pressió.
No hi ha possibilitat d'entesa. Ni tampoc no hi ha tercera via. Sols ens queda la democràcia de les urnes"
Fa vint anys la monarquia borbònica va rebre el repte per part d'alguns dirigents polítics --d'entre ells, el bon amic Xabier Arzalluz-- de poder tenir continuitat com a àrbitre de la política espanyola essent el nexe d'unió entre les diferents nacions que la composen. Llavors, la monarquina no va tenir la intel·ligència d'entendre-ho. I més greu encara: vist el discurs del ciutadà Felip, ell tampoc no ho ha entès ara.
No hi ha, doncs, possibilitat d'entesa. Ni tampoc no hi ha tercera via. Sols ens queda la democràcia de les urnes, el bon fer en la política i ser capaços de fer un divorci pactat de cara al futur i que ofereixi possibilitats de col·laboració i bon veïnatge.
