L'ANC ha retrassat innecessàriament les eleccions als seus òrgans de govern, i això en l'actual situació i dinàmica política ha creat tensions en la direcció de l'Assemblea però no pas a les assemblees locals, l'autèntic cor d'aquest moviment. Les assemblees locals han seguit funcionant amb vigor, seny, responsabilitat i rauxa ─quan aquesta ha calgut─ i han mantingut la tensió i la mobilització a tot el territori.
Les assemblees locals han quedat un tant perplexes com a conseqüència d'uns problemes que elles veuen molts llunyans i no entenen.
La meva llarga experiència m'ha fet passar per situacions semblants en el passat: aquestes són una constant històrica d'un tipus d'actituds i persones.
Però després d'aquest dissabte, el proper dilluns els òrgans de l'Assemblea, que potser tenen unes estructures massa rígides, s'han de posar a sumar els uns i els altres, i tots han de posar-se darrere del secretariat escollit i també darrere d'un full de ruta i estratègia clar. I amb la ferma voluntat d'ésser un moviment que per naturalesa és provisional en el temps, amb voluntat de dissoldre's al més aviat possible, un cop aconseguits els seus objectius d'exercir el dret a decidir i portar a Catalunya una part de la nostra nació a la independència nacional.
L'ANC no és, ni ha sigut, ni ha d'ésser cap moviment amb voluntat de permanència i superestructura: és la suma de la bona gent del país que s'organitza per a assolir la llibertat i per a donar suport i mobilització a les nostres institucions nacionals.
Endavant: demà, un nou pas endavant i tots a sumar.
