Aquests dies, al Palau Robert, s'hi troba una mostra retrospectiva de totes les campanyes de normalització lingüística organitzades per la Generalitat des de la transició democràtica. En la visita, hi he pogut fer una mirada enrere, quan col·laborava amb Aina Moll, Joan Granados i Josep Caminal en la creació d'un personatge popular: la Norma.
Per a la primera campanya de normalització lingüística, titulada La Norma i presentada l'any 1982, vam treballar setmanes i setmanes de manera desinteressada i amb un gran entusiasme. També allí vaig confluir i vaig actuar amb complicitat amb Isidor Marí i Miquel Strubell, els homes clau de l'elaboració lingüística de la campanya.
La Norma va ser tot un èxit: la campanya va suposar l'arrencada de totes les posteriors. Ara, però, 30 anys després i veient l'actitud del ministre Wert, del PP i de Ciudadanos, la meva reacció és de cert fàstic i de cansament. No saps ben bé si apuntar-te a les moltes manifestacions i concentracions de rebuig o bé anar a l'os de la qüestió: entendre que amb Espanya no hi a res a fer. No entenen més veritat que la seva, més llengua i nació que les seves, i això ens obliga a tots plegats a plantejar-nos, amb certa pressa, que hem de anar-nos-en d'Espanya ja.
Que ens n'anem ja és irreversible. Però possiblement encara els hem de demostrar un cop més la nostra unitat"
Per què? Perquè el que volen és aprofitar la crisi econòmica, la nova immigració i la majoria absoluta del PP per tal d'assimilar-nos nacionalment i acabar, en els propers 10 o 20 anys, amb la nostra realitat política i lingüística, tal i com estan fent ─sense conetmplacions─ a les Illes Balears i al País Valencià.
Que ens n'anem ja és irreversible. Que hem de dir prou, també. Possiblement, però, encara els hem de demostrar un cop més la nostra unitat. Amb la llengua no s'hi juga ni es pot donar un sol pas enrere. Això obliga la societat civil catalana i les seves associacions i entitats, així com a les forces polítiques catalanes, a reaccionar. Aquí hem de ser-hi tots:CiU, ERC, ICV, PSC, la CUP, etc. M'atreviria a parlar, fins i tot, de sectors del PP. Deixem aillats, doncs, aquells que professen el lerrouxisme i el quintacolumnisme propis del PP i Ciudadanos.
No vull que els meus néts hagin de patir i lluitar per les seves essències"
I dic anem-nos-en ja perquè, després de quasi 50 anys de lluita per la llengua, la cultura i la nació, crec que no ens queda cap altra solució més. Perquè no vull que els meus néts hagin de patir i lluitar per les seves essències, la seva llengua i la seva cultura com he hagut de fer jo. Vull que es dediquin, des d'una nació lliure, a construïr-la i a convertir-la en capdavantera en el camp econòmic, tecnològic, educatiu i també en una nació exemple, en un país potent amb serveis socials per a tots i cadascun dels seus ciutadans.
Catalunya té la gent, la intel·ligència, l'emprenedoria i la capacitat per a fer un país de primera en la nova Europa del Segle XXI. Anem-nos-en ja, no perdem més el temps.
