Espanya no entén ni vol entendre, ni tampoc no és conscient de la gravetat de la situació. Les generacions de la transició democràtica a Catalunya estan cansades i fastiguejades d'acumular esperances que no s'han complert durant 40 anys.

Una Catalunya emergent que no va viure la transició, la por, els tics del franquisme i la seva idiotització espanyolista lingüística i cultural, emergeix ara amb força. El passat Onze de Setembre va fer ja el 'canvi de xip' de la dependència a la independència i, amb seny, responsabilitat i seriositat van demanar a les seves institucions polítiques que posin en marxa el full de ruta i els mecanismes que ens comportin assolir la plena sobirania nacional en el marc d'Europa i dels estats moderns configurats en el segle XXI.

Ara, cal celebrar el debat al Parlament i cal també que totes les forces polítiques estiguin a l'altura de les circumstàncies. Cal que tots entenguem que ens trobem davant d'una oportunitat històrica, potser irrepetible en molts anys, d'aconseguir que Catalunya sigui un país normal i lliure en una Europa social i demoràtica, i que els catalans deixem d'ésser invisibles al món.
És el moment de la gent seriosa disposada a arriscar en un projecte que compti amb tothom i per a tothom"
El President Mas no ha d'afluixar. És, tal i com deia ell, o ara o mai, i la història el jutjarà si no arriba a estar a l'altura de les circumstàncies. Tot i això, he de reconèixer que, en aquests passats dies, ho ha estat. I mereix, doncs, la confiança i el suport de tots els ciutadans de Catalunya que vulguin ésser nació.

Eleccions nacionals catalanes ja, doncs. I que cap ciutadà o ciutadana es quedi a casa seva. Ens cal un gran suport, una gran majoria social i electoral que comporti la constitució d'un Parlament el qual tingui la funció històrica d'ésser el primer de la independència nacional.

Deixem-nos, doncs, d'enfrontaments entre partits, ideologies, persones, grups i grupuscles. Ara no toca. Ara toca la unitat, fins i tot amb aquells amb qui no ens agrada anar colze a colze. No s'entendrien les divisions ni els interessos d'uns i els altres. Ara toca construir l'Estat. Després ja veurem amb quines estructures polítiques, socials i humanes ens dotem, i quins instruments d'Estat tindrem. Que, naturalment, no dependrà únicament de nosaltres sinó de la nostra integració en els sistemes econòmics, financers, de seguretat i de defensa d'Europa.

Venen setmanes, mesos, difícils, en els quals no hi ha lloc per als porucs i per a la covardia, ni tampoc per als frikis i els arrauxats. És el moment de la gent seriosa disposada a arriscar en un projecte que compti amb tothom i per a tothom.