Des de fa unes setmanes, els mitjans de comunicació, els contertulians habituals, bona part de la gent del carrer... només sembla que sàpiguen parlar de candidatures... candidatura unitària, llista de país, llistes paraigües...

En alguns mitjans s'ha arribat a dir que l'Assemblea havia manipulat els resultats del debat entre les bases del passat mes d'octubre. I que aquesta manipulació havia donat lloc a la Declaració de Cornellà que, segons aquestes mateixes fonts interessades, expressava el suport de l'ANC al president, a CDC i, al que ha vingut a denominar-se, "la llista de Mas".

Ho hem manifestat pel dret i pel revés, però hi insistirem una vegada més: la candidatura unitària de que parla la Declaració de Cornellà no és la llista de Mas. La candidatura unitària de l'ANC --que, per cert, figura en els nostres fulls de ruta des de fa molt de temps-- és una candidatura que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme (Declaració de Cornellà dixit). El que tingui interès a veure-hi un suport explícit i excloent al president Mas i a CDC té una mirada política molt curta i, sobretot, molt esbiaixada i interessada.
Hi insistirem una vegada més: la candidatura unitària de que parla la Declaració de Cornellà no és la llista de Mas"
Doncs... com deia la meva amiga: ¿de què cal que parlem durant la sobretaula de Nadal? Del tema que realment ens importa. Del tema cabdal: què volem fer amb aquestes eleccions? Quin ha de ser el full de ruta, comú i unitari, amb què s'hi haurien de presentar les diverses forces polítiques que volen la independència d'aquest país? Aquest és el gran tema.

Aquest és el tema. Des de l'Assemblea estem treballant des de fa setmanes per tal de facilitar aquest acord unitari sobre el full de ruta. Ha de ser un gran acord que ha de permetre que el nou Parlament sorgit de les eleccions comenci, des del primer moment, a aplicar polítiques clares de progrés, de justícia social, de regeneració i aprofundiment democràtics. Un gran acord unitari que hauria d'incloure també propostes concretes pel que fa a millores econòmiques i socials.

Un full de ruta amb aquestes característiques generaria una gran il·lusió col·lectiva, que podria estendre's més enllà de les fronteres de l'actual independentisme. Són aquestes propostes de caire democràtic i social les que permetran visualitzar quin és el model del nou país que volem construir. Des del primer moment quedarà molt clar el  per què volem la independència i la complementarietat obligada entre l'eix nacional i l'eix social.
A la sobretaula d'aquestes festes hem de parlar d'il·lusió, de com construir un país nou"
Evidentment, el full de ruta caldrà que també faci referència a altres qüestions com el calendari del procés, si caldrà un govern d'unitat, com hauran de ser les negociacions amb l'Estat espanyol i amb la comunitat internacional, com començarem el procés constituent...

No en tinc cap dubte: a la sobretaula d'aquestes festes hem de parlar d'il·lusió, de com construir un país nou. Hem de parlar de la gran oportunitat de que disposarem per intentar solucionar els problemes actuals que tenim i patim com a societat.

Hem de parlar, doncs. De futur. Del nostre futur. I, després de fer-ho... algú creurà que cal parlar de candidatures?

Bon Nadal, salut i independència!