Un dels efectes col·laterals de l'11 de setembre d'enguany ha estat que ens hem quedat sense la majoria silenciosa que, segons el govern espanyol, existia a Catalunya. En el seu argumentari en contra del procés català cap a la independència, el govern espanyol i el partit que el sustenta, el Partit Popular, en els dos últims anys havia elaborat la teoria --i l'havia expandit per tot l'Estat espanyol a través dels mitjans de comunicació-- que les massives i enormes manifestacions en favor de la independència de Catalunya del 2012 i 2013 no representaven més que els mobilitzats i que existia una majoria de població que s'havia quedat a casa.
Es deixava entendre que aquesta població que no sortia al carrer, la majoria silenciosa, era contrària als objectius de les manifestacions i favorable a la unitat de l'Estat espanyol.
Amb aquest argument es pretenia menysvalorar la gran quantitat de gent que s'havia manifestat i el govern i el PP (i la seva marca blanca a Catalunya dita Ciudadanos) es presentaven com els representants d'aquesta suposada majoria silenciosa.
Així, intentaven justificar el seu immobilisme polític per poder seguir ignorant la força creixent del procés català cap a la independència. Després de tot, segons la teoria de la majoria silenciosa, els partidaris del procés no eren més que una minoria.
1.800.000 persones a la V de Barcelona i entre 3.000 i 7.000 a Tarragona. El ridícul polític no podia ser més espantós"
Però aquest any han comès un error polític en celebrar el mateix dia 11, a Tarragona, una manifestació en favor de la unitat de l'Estat espanyol. Els convocants eren els de la teoria de la minoria silenciosa, és a dir, PP i Ciudadanos, amb l'afegitó de grups d'extrema dreta i la socialista Carme Chacón.
El resultat no pot haver estat més clar. Les xifres, la realitat, són inqüestionables: 1.800.000 persones a la V de Barcelona i entre 3.000 i 7.000 a Tarragona. El ridícul polític no podia ser més espantós. Ha quedat clar que la minoria silenciosa era un invent anunciat als quatre vents per la vicepresidenta del govern espanyol i repetit una i altra vegada pels membres del seu partit i els de la seva marca blanca.
Quines penques que els que aproven les lleis que fan possibles els desnonaments parlin de fractura social referint-se al procés"
Ara sabem que l'onada independentista continua creixent any rere any i que els seus oponents, tot i disposar de la força i potencia de l'Estat, són incapaços de mobilitzar fins i tot a la seva gent, als seus electors. Aquest 11 de setembre ha fet desaparèixer (o reduir fins a 7.000 persones com a molt) la suposada majoria silenciosa. Els aparells de l'Estat que estan treballant en contra de les aspiracions majoritàries del poble català estan obligats a renovar el seu argumentari, a inventar-se noves mentides i teories extravagants.
L'última, de moment, es diu fractura social. Quines penques que els que aproven les lleis que fan possibles els desnonaments, que han portat a la pràctica les polítiques que deixen a centenars de milers de persones sense poder pagar els rebuts de la llum, el gas o l'aigua, que han empobrit a les classes mitges, parlin de fractura social referint-se al procés català.