Aquesta inquietud deshumanitzadora d'estar a les portes del desastre i col·lapse total, no agrada a l'imaginari col·lectiu, a la societat. Una societat, nosaltres, tots arreu de tot arreu, que no entén com pot ser que un país sencer no pugui sobreviure econòmicament sent part de la Unió Europea.

Però no és només un problema de diners. Si Grècia sortís de la zona euro, el projecte de la unió monetària canviaria profundament l'esperit i la filosofia pel qual, en un principi, va ser creat: reforçar la unitat i la convergència dels seus membres.
El dossier grec, malauradament, no és només un problema de diners"
En aquest sentit, és interessant el diagnòstic que en fa a l'Irish Independent el 20 de febrer Dan O'Brien, responsable de l'àrea econòmica de l'Institut d'Afers europeus i internacionals, un think tank irlandés molt rellevant al país. O'Brien és de l'opinió que la zona euro esdevindria un sistema de taxes de canvi fixes, com ja existien a Europa entre els anys setanta i finals dels noranta.

Però què passaria amb els països membres? Els "perifèrics" de la zona euro perdrien tot allò que han guanyat amb l'euro, i a cada dificultat econòmica o bé política, la seva participació seria qüestionada. Els inversors, com no pot ser d'altra manera, redefinirien els seus perfils de risc, prenent en consideració que la unió  monetària ja no seria irreversible.

La nova governança econòmica nascuda a finals del 2010, inspirada per Alemanya, té un objectiu clar: l'estabilitat pressupostària és prioritària. Sense aquesta estabilitat, els deutes sobirans entrarien novament en crisi. Espanya, Irlanda i Portugal han complert, i no veuen amb bons ulls la derogació que demana Grècia. Així doncs, el dossier grec, malauradament, no és només un problema de diners.