Són desenes i desenes de regidors (i alguns alcaldes i militants del PP) els que s'han adonat que Bauzá els porta al precipici i que pot enfonsar-los políticament en les properes eleccions.

Igual com va passar a Catalunya amb l'explosió que va conduir a la creació de l'ANC, a les Illes la classe política ha quedat sorpresa de la reacció de la societat civil i el món educatiu, tal i com va passar l'11 de setembre de 2012 al Principat.

El president Bauzá ja està derrotat i desprestigiat: ara només falta que la classe política de les Illes i la seva societat civil s'organitzin i, aprofitant l'actitud històrica del PSM --partit troncal del sobiranisme--, es trobi la forma de crear un gran bloc d'esquerres. I també cal veure com a positiu l'actitud del PSOE al Parlament de les Illes i l'actitud  de l'Esquerra Unida Illes Balears-Verds, ambdós fent front comú contra Bauzá, els quals deixen entreveure un canvi polític al territori.
La supervivència de la nostra llengua, cultura i identitat no es juga sols al Principat"
Cal, però, que la dreta i el centre dreta desprestigiats i enfonsats de les Illes --després de la dissolució d'Unió Mallorquina per corrupció-- es reorganitzin per tal que es generi, d'aquest canvi, una nova força política alternativa al PP.

També és necessari que des del Parlament de Catalunya hi hagi una actitud més clara i de solidaritat vers les Illes Balears: si no vaig errat, sols el representant de la CUP en el debat de política general, en David Fernández, se solidaritzà amb les Illes per la imposició del Tractament Integrat de Llengües (TIL).

Com he dit ja moltes vegades, la supervivència de la nostra llengua, cultura i identitat no es juga sols al Principat. Una part de la nostra classe política passa per alt, massa vegades, aquesta realitat. 

La revolta verda a les Illes és també la nostra revolta. Sense les Illes ni el País Valencià --cadascun amb la seva idiosincràcia i procés polític-- no hi haurà futur.