A vegades, per no dir sovint, els fets s'imposen a les elucubracions, previsions, plans, estadístiques i altres anàlisis futuribles. Tot això ho dic en referència a les Illes i l'escola en català, i el català a les Illes; i la catalanitat de les Illes. Això ho dic perquè l'evidència del 'ser' s'imposa a la conjuntura canviant de l''estar'.
El 'ser' és l'existència, el tenir lloc com a realitat i com a fet. L''estar' és tenir una o altra qualitat durant un període de temps. És romandre en un lloc durant un temps. És la temporalitat. Davant els decrets i les voluntats d'un govern autonòmic, circumstancial, de treure hores al català a les aules: amb el pretext de la modernitat de l'anglès, l'anomenat decret Integrat de Llengües (TIL) deixa el català en un hipotètic 33% de presència escolar.
Davant la voluntat governamental de desbaratar normes, normatives i normalitat social: el juliol de 2012 aquest govern autonòmic decideix modificar la Llei de la funció pública per 'avançar en la professionalització del personal que accedeix a l'Administració'; i això només és possible, segons aquesta modificació, si el català deixa de ser un obstacle per accedir-hi.
Davant la prohibició institucional a la claredat del símbol en català: el novembre de 2011 l'ajuntament de Palma acorda canviar el topònim d'aquesta ciutat i anomenar-la Palma de Mallorca; i la ciutat de Maó passa a ser, Mahón/Maó; i en la versió en anglès, el topònim té denominació espanyola: Welcom. Enter Mahón city council website. Davant tots aquests 'estars' circumstancials i molests, s'aixeca amb veu clara el 'ser' o existència d'una nació anomenada, també, Països Catalans. I que té com a element d'unió: una llengua, una cultura, un univers simbòlic.
I, o pinten de negre o de blau parets i sostres i voltes dels nostres monuments històrics o les quatres barres els demostren un altre cop que el 'ser' és immutable. I que aquí a les Illes aquesta immutabilitat té un nom, i és en català.
L''estar', el del 1715, el del 1939..., ha produït pensaments aberrants i distorsions de la realitat com les que pronuncià recentment l'actual consellera d'Educació del govern Bauzá: 'El govern no defensarà el català que es parla a Catalunya sinó el que aprengueren els nostres pares i padrins'. Recordam a la consellera que els nostres pares i padrins tenien prohibit aprendre el català a l'escola. Però com he dit, tot plegat distorsió i més distorsió.
Allò que ens recorda un altre cop el valor del 'ser' és la unió entre docents i pares d'alumnes de l'ensenyament primari i secundari, recordant el treball de cada dia per a una educació en català, i cap al món. Allò que ens recorda el valor del 'ser' són milers de persones recordant l'evidència del fet: 'A Mallorca, en català'.
