Aquesta dada indica una àmplia majoria; de fet una majoria extraordinària i inèdita en la història de les enquestes sobre qüestions polítiques. Costa trobar comparacions d'una mobilització ciutadana tant àmplia i tant insistent. Però el que sorprèn més, mirat fredament, és que l'objectiu concret de la mobilització sigui... poder votar!

Per trobar algun precedent semblant caldria anar a buscar la lluita pels drets civils als Estats Units, la lluita contra l'apartheid a Sudàfrica, o la lluita de les dones pel dret a vot de les dones. Des d'un punt de vista democràtic, l'actitud del govern espanyol (i del PSOE) mereix una reprobació en tota regla. Caldria esperar de part dels organismes internacionals (Unió Europea, Nacions Unides...) que tard o d'hora es pronunciïn, per primera vegada, sobre un conflicte que no es vehicula amb sang, sinó amb l'esforç mobilitzador i la legitimitat democràtica d'una majoria clara de ciutadans.
Unes eleccions plebiscitàries són una opció de difícil gestió, atesa la legítima divisió del vot entre les opcions possibles"

Per als catalans, seria un error abandonar el camí de la consulta, donar per tancat aquest episodi simplement per la manca de resposta del govern espanyol. Les enquestes ens indiquen clarament que la consulta uneix els ciutadans al voltant d'un objectiu comú, i reforça i legitima la via democràtica cap a l'Estat propi. I des d'aquest punt de vista, la petició en curs de Catalunya és clarament internacionalitzable. Unes eleccions plebiscitàries, en canvi, són una opció de difícil gestió, atesa la legítima divisió del vot entre les opcions possibles. Un recanvi entre un president Mas que està tenint una actuació digníssima, i un president Junqueras igualment vàlid, però amb un suport parlamentari tant dèbil com el que actualment té el govern de CiU, no garanteix un escenari millor.

La força de la transició nacional és aquesta àmplia majoria social que li dóna suport, que suma cada dia noves veus a favor de la independència.