Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 30 de de desembre del 2013 | 18:00
Opinió
Oriol Illa
Politòleg

Mirem-nos al mirall

Fa vint anys, aproximadament, l'independentisme català tenia quelcom de subversiu, d'extremista, de radical. Ser independentista era sinònim de ser algú profundament ideologitzat que cridava a una revolució utòpica perquè propugnava un trencament amb el règim vigent en el que la majoria silenciosa estava confortablement instal·lat.

Alguna cosa deu haver canviat en aquell independentisme perquè, avui, s'estengui més enllà d'aquells sectors més polititzats i abraci les consciències de milers de catalans d'aquella majoria abans autonomista.

La crisi econòmica, el persistent dèficit fiscal amb l'estat, el fracàs absolut de l'estatut, han estat determinants però, al meu parer, hi ha quelcom més estructural, més definitori i, encara, més fonamental del canvi que s'ha produït els darrers tres anys al nostre país. I té a veure amb l'evolució –o involució- democràtica de l'estat espanyol. Amb els valors d'un país què, després de més de tres dècades de transició, ja hauria de tenir incorporats i què, malauradament, sembla no voler assumir.

La majoria de la ciutadania es va creure, amb més o menys entusiasme, el relat de la transició espanyola i, amb ella, l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea, els avantatges de l'euro i del mercat comú, amb les seves virtuts i els seus defectes, i els beneficis que comportava la pertinença a una comunitat, on els valors de la llibertat, la justícia i el respecte, expliquen l'etapa més llarga d'Europa en absència de conflictes bèl·lics.
Només hi ha un escull a vèncer perquè el procés triomfi; els dubtes d'aquells què seran sobre l'escenari quan comenci la funció"
Però el poder espanyol, allò que consubstancialment conforma l'estat espanyol –poder judicial, grans grups de comunicació, corporacions empresarials, alts funcionaris i classe política-, continua immune a la democràcia. Continua instal·lat en l'esperit colpista del 36. Per això hi ha lleis contràries a l'esperit comunitari i a les directives europees. Per això no s'ha condemnat el feixisme franquista ni s'han revisat les causes posteriors a 1939 com la del President Companys, per això es succeeixen declaracions públiques de persones rellevants, dures, extemporànies i antidemocràtiques, que s'expressen amb total naturalitat a mitjans de comunicació d'àmbit espanyol.

I ningú, ni fiscals, ni jutges, ni periodistes, ni intel·lectuals, ataquen o denuncien aquestes actituds totalitàries com sí passa en circumstàncies similars a la majoria de països europeus amb qui pretenem comparar-nos. Per això, Espanya, és dels comptats estats de la Unió Europea que han falsejat els comptes públics o han vulnerat repetidament la Convenció Europea de Drets Humans, la darrera amb la revocació de la doctrina Parot.

Però la consulta sobre el futur de Catalunya arribarà abans del temps que caldria per a canviar la cultura democràtica de l'estat espanyol. El 2014 va de debò i no podem badar. Que la classe política, sí, la classe política, ha de mirar-se al mirall --com interpel·lava fa pocs dies en Josep Maria Terricabres-- i preguntar-se si aquell o aquella que s'hi veu reflectit és de fiar.

¿Està disposada la classe política a jugar la partida fins al final? ¿Creiem fermament que la història ens brinda una oportunitat única en els darrers 300 anys? ¿Estem segurs de voler-ho? Perquè a les alçades del procés en el que estem, tinc la intuïció que només hi ha un escull a vèncer perquè el procés triomfi; els dubtes d'aquells què, finalment, seran sobre l'escenari quan comenci la funció.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat