Per enlairar i enfortir Catalunya en tots els ordres, i sortir del sot de la delicada situació financera, econòmica i social, cal aprofitar i donar valor al bo i millor de tothom, i teixir grans acords transversals amb les principals forces polítiques del nostre País. L'actitud derrotista i el triple discurs del PSC (al Parlament, al Congrés i als ajuntaments), ho fa extremadament complicat.
Lluny d'entrar en una dinàmica de coherència sobre el que serien els mínims més elementals exigibles, la seva actitud i el seu discurs, agafa dimensions d'unes desproporcions molt alarmants i preocupants, fet que li fa perdre tota credibilitat. I això és greu per part de qui, en ser la primera força política de l'oposició, ha de ser vist com l'alternativa, sempre necessària i saludable en tot sistema democràtic. I més, com deia, en un moment tan delicat en molts ordres, on s'haurien d'imposar actituds de coresponsabilitat, alçada de mires, i alt sentit institucional, és a dir: política en majúscules.
Per entendre'ns: no pot ser que el Govern del PSOE, amb el PSC, demani una reducció en la despesa i el PSC aquí demani que la incrementem; no pot ser que Moody's certifiqui la situació complicada de les finances, que el Govern del PSOE (amb el PSC ) confirmi els números, i aquí diguin que estem exagerant i fent alarmisme; no pot ser que a Madrid, el Govern del PSOE (amb el PSC) decideixi coses que ha de pagar Catalunya i callin aquí però aplaudeixin allà; no pot ser que votin a favor quan el Govern del PSOE (amb el PSC ) incompleix l'acord de finançament (zero euros en comptes dels 1.350 M€ del fons de competitivitat) i aquí ens reclamin ser exigents i no donar per bo l'incompliment. No pot ser que ara els alcaldes socialistes i el PSC reclamin el compliment estricte del calendari de les inversions en el camp sanitari -quan aquestes obres ja haurien de ser acabades i en funcionament- i el més calent sigui a l'aigüera, pels seus propis incompliments respecte el que van anunciar. No pot ser que en 70 dies exigeixin tant i en 7 anys no hagin exigit res de res.
D'accentuar-se aquesta deriva, el PSC, lluny d'erigir-se i guanyar-se ser l'alternativa de referència, pot quedar ancorat en una marginalitat parlamentària, perquè desorienta propis i estranys. Ens agradaria teixir grans acords de país, amb tots els grup parlamentaris i, per descomptat, amb el primer grup de l'oposició, sempre que hi hagi una major dosis de responsabilitat i lleialtat institucional, sempre que hi hagi major vocació de bomber i no de piròman.
