Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 20 de de novembre del 2015 | 00:00
Opinió · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Eleccions 20-D: No hi ha solucions espanyoles als problemes catalans

El 27 d'octubre el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució d'inici de la constitució d'un Estat propi en forma de república. Davant aquesta voluntat dels representants del poble català l'Estat espanyol va amenaçar d'empresonar-los.

Tanmateix els 72 diputats independentistes van ser incapaços d'investir el nou President de la Generalitat. Des d'aleshores ens trobem enclotats en una trinxera, enmig d'una batalla política i mediàtica, aclaparats per les detonacions i per ràfegues que passen per sobre nostre entre Junts pel Si i la CUP, entre diputats unionistes i independentistes, entre l'Estat espanyol i Catalunya.

Hem de repetir una vegada i una altra que els partits que han provocat la crisi més dramàtica de les darreres dècades no ens en trauran"

Tot i el fragor de la batalla no podem oblidar, ni un segon, que l'enemic principal és l'Estat espanyol. No podem ignorar que el 20 de desembre hi ha unes eleccions que els independentistes no les podem afrontar  sense ganes i sense discurs. Alguns sostenen que, a un suposat pam de la independència, no hi hem d'anar a fer res a les Corts espanyoles, o bé només a negociar els serrells de la separació. És un gravíssim error: quedar-nos a les trinxeres ens pot fer perdre una batalla d'importància estratègica. Perquè el combat és a Catalunya, no a Madrid; les eleccions se celebren a casa nostra i està en joc qui representa el poble català davant l'opinió pública internacional. Si no juguem el partit, o el juguem a mig gas o desmotivats, la victòria serà atribuïda als partits constitucionalistes, que proclamaran el declivi de l'independentisme als mitjans de comunicació de tot el món. Per guanyar el 20 de desembre hem de conjurar-nos de no parlar en públic de la investidura.

L'objectiu ha de ser convèncer les persones que voten en clau nacional les eleccions al Parlament i en clau espanyola a les eleccions al Congrés i al Senat. Hem de convèncer aquests conciutadans que no hi ha solucions espanyoles als problemes catalans.

Catalunya necessita un Estat propi, un Estat que estigui al nostre costat, no que es quedi els nostres impostos i ens amenaci per ser com som"

Hem de repetir una vegada i una altra que els partits que han provocat la crisi més dramàtica de les darreres dècades no ens en trauran. És fàcil demostrar que els dos partits constitucionalistes tradicionals, PP i PSOE, han provocat la situació emergència econòmica, social, política i moral que patim. Tant li fa votar Mariano Rajoy com Pedro Sánchez perquè els resultats seran els mateixos: una "recuperació econòmica" que ja hem viscut el 2014 i 2015, amb un atur superior al 20%, llocs de treball precaris i mal pagats, augments del rebut elèctric, desnonaments, etc.

Han emergit dues forces espanyoles noves, Ciudadanos i Podemos, que es presenten com immaculades perquè no han estat mai al poder, i que usen una retòrica de mides miraculoses per a treure'ns de la crisi. Cal posar-les en evidència, tenint present que són molt diferents entre elles. La coalició de Podemos, que reconeix el nostre dret a l'autodeterminació, exigeix un altre article.

Els tres partits del règim monàrquic i de l'oligarquia espanyola (PP, PSOE i Ciudadanos) han diagnosticat la crisi com la fase baixa del cicle econòmic i esperen que, de manera automàtica, una recuperació retorni a la suposada normalitat anterior. La gran diferència del moviment per la independència és la consciència de trobar-nos davant una crisi estructural i no pas conjuntural. Hem d'explicar als nostres veïns que dos fets de l'any 2001, l'adopció de l'euro i l'entrada de la Xina a l'OMC, han agreujat els antagonismes econòmics entre Catalunya i Espanya. La desaparició del perill de devaluació de la pesseta va permetre l'endeutament en centenars de milers de milions d'euros, que va generar una bombolla immobiliària, d'obra pública i de consum extraordinària. Aquesta eufòria va emmascarar la desindustrialització de sectors sencers com el tèxtil, la confecció, el calçat, les joguines, els mobles, etc. Els grans beneficis especulatius va impedir que s'invertís en noves tecnologies i nous productes. Quan es va estroncar l'arribada de milions d'euros va esclatar la desoladora crisi que patim. Per tant la crisi no és conjuntural, com hem de repetir incansablement, sinó estructural. No hi ha recuperació possible mentre l'oligarquia espanyola continuï dirigint la nostra economia. Perquè ni ella ni els partits que teledirigeixen no tenen un diagnòstic correcte a una crisi que prové de la nova divisió mundial del treball.

Aquest fet en part abstracte s'ha de visualitzar en un discurs electoral que ha d'arribar a les àrees metropolitanes i que ha de ser la gran contribució d'aquesta campanya a l'eixamplament de la majoria social per la independència. Mentre el discurs econòmic espanyol només parlava de retallades, que afectaven la recerca tecnològica, una revolució silenciosa, portada a terme a les empreses catalanes, ha permès que les nostres exportacions representin un 25% del total espanyol. Aquesta és la sortida de la crisi i no la devaluació de les condicions de treball en el sector de serveis. Aquest actiu és el que el Regne d'Espanya veu que se li escapa de les mans i per aquesta raó reacciona amb tanta violència jurídica. L'oligarquia espanyola només pensa en termes de poder, d'acaparar poder i diners. Catalunya pensa en terme de producció i d'iniciativa.

Hem de mostrar als ciutadans que no hi ha retòrica que valgui: l'únic horitzó de futur digne passa per trobar un nou lloc en la nova divisió mundial del treball. Per fer-ho Catalunya necessita un Estat propi, un Estat que estigui al nostre costat, no que es quedi els nostres impostos i ens amenaci per ser com som. Un Estat que ens proporcioni infraestructures i, sobre tot, la base educativa i de recerca que és l'únic fonament d'un futur digne.

Els partits constitucionalistes veuen la nostra identitat com una anomalia a reduir a la seva mínima expressió. Enfront d'aquesta visió els independentistes hem de recordar la tesi de Carles Pi i Sunyer sobre l'aptitud econòmica de Catalunya. La nostra terra no té grans planes fèrtils, ni jaciments de matèries primeres; la seva prosperitat històrica només s'explica pel "factor humà", per les característiques que ens singularitzen entre les nacions. Avui el factor humà és la clau de la competitivitat en un món globalitzat i tecnificat. A la propera campanya electoral hem de recordar als nostres conciutadans amb vot dual que un factor humà semblant al català ha permès que els petits països del nord d'Europa siguin competitius en el mercat mundial, amb taxes d'atur del 5%, amb feines estables i ben remunerades. Hem de repetir que no hi ha solucions espanyoles a la crisi; que només un Estat que comparteixi els nostres valors, els nostres interessos i el nostre horitzó de futur, només la independència, pot apropar Catalunya al nivell dels Estats del nord d'Europa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep Pinyol i Balasch
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Preparem la resistència gandhiana
Opinió · Política catalana
Constituents? Referèndum? Desobediència institucional !!!
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Moció de confiança
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Mandat democràtic
Opinió · Política catalana
Junts pel Sí: acomplir el mandat democràtic
Opinió · Política catalana
La trampa del referèndum
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Han signat la seva inhabilitació
Indica publicitat