Ho tinc escrit en aquesta mateixa publicació, i em sap greu haver-ho de ratificar: "El que està fent l'Estat no té nom. Està fent servir totes les estratègies, totes, d'un país en guerra, menys una: el recurs a les armes".
Ben aviat farà quatre anys d'aquella sentència, que alguns oponents han fet servir per acusar-me d'emprar un llenguatge bèl·lic. Els bel·licosos, i els que fan jocs bruts com embargar amb l'excusa d'una multa injusta, injustificada, recorreguda i totalment desproporcionada, són els nostres adversaris. El President ho va deixar molt clar al Parlament.
Avui parlaré del "front" europeu. Quatre eurodiputats espanyols, més que coneguts per les seves opinions inflamatòries sobre el que per a mi és el irrenunciable dret dels catalans a l'autodeterminació, han afirmat fa poc que l'Assemblea Nacional Catalana és "una asociación que promueve objetivos ilegales y contrarios a los principios de la Unión" (ho reprodueixo literalment!) i demanen que la Comissió Europea hi prengui partit en contra. Obliden que l'ANC és una organització perfectament legal, per molt que estigui sotmès a atacs furibunds i multes injustificades (per a mi) i totalment desproporcionades (per a qualsevol persona amb quatre dits de seny). En això coincideixen (oh miracle!) amb l'ABC, que ja havia acusat l'ANC de "tener vínculos proetarras" (ho heu llegit bé) i que el 15 de març de 2014, en una sonada editorial, demanava "Disolver la Asamblea Nacional Catalana ya".
És més: segurament la gran majoria dels catalans coincidiria a considerar que l'Assemblea (hi estiguin d'acord o no amb la seva finalitat) la persegueix mitjançant un civisme exemplar, i amb un discurs de valors europeus que deixaria en ridícul els bolets que han aparegut en forma d'entitats per defensar el que el primer ministre d'Espanya defineix com "la sagrada unidad". com una entitat -el nom altisonant de la qual, per raons òbvies, no ha estat admès per l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. El ridícul esquitxa el mateix Parlament europeu pel fet d'haver-li atorgat, al cap de molt pocs mesos de la seva creació, un premi Ciutadà Europeu, en un concurs en què, segons un diari, l'Assemblea Nacional Catalana també optava al guardó. L'artífex d'aquestes anomalies al Parlament fou un dels quatre eurodiputats que, mireu per on, ara demana a la Comissió Europea que afegeixi a la llista d'entitats a excloure una que segons ell té "objetivos ilegales y contrarios a los principios de la Unión", que no són altres que "promover las condiciones sociales y políticas necesarias para lograr un Estado catalán social y democrático independiente". Es tracta de Sobirania i Justícia, una entitat perfectament legal!
A aquest eurodiputat li podríem recordar la greu incomoditat que va causar a la Comissió, en no comprovar -abans de córrer per obtenir titulars a la premsa de Madrid- que les dues respostes que rebia (a més, a deshora: en plena campanya electoral a Catalunya, sis dies abans del 27-S... justament amb la UE com a un dels punts de mira) sobre la posició de la Comissió davant de la independència de Catalunya, tenien textos diferents. El suposat error administratiu mai no es va acabar d'explicar, però la versió en espanyol afegia un text amb termes allunyats del llenguatge habitual de l'administració europea.