Aquests darrers dies, davant de la classe política i també davant d'un sector d'empresaris, Oriol Junqueras ha deixat clar que ni ERC ni ell mateix no s'han begut l'enteniment, i que no acceptaran l'aprovació d'uns pressupostos que comportin més i més retallades inacceptables en el camp social, unes retallades que són, alhora, impossibles de dur a terme. El president d'Esquerra cada vegada és més conscient que l'actual situació és inassumible i que requereix portar el procés cap al dret a decidir fins a les seves darreres conseqüències.
Com jo mateix he manifestat diverses vegades, seria i és mortal lligar la gestió i estretègia de l'actual govern de Convergència i Unió al procés sobiranista de Catalunya: això és exactament el què voldria l'Estat i els seus aparells. Això suposaria ofegar el govern de Catalunya, impedir tota l'obra de govern i, finalment, aconseguir la frenada de tot el procés.
A l'interior del discurs d'Oriol Junqueras d'aquestes darreres setmanes hi podem trobar un nou missatge: l'explicació, amb tota la cruesa i el realisme possibles, al poble de Catalunya de qui és el veritabe responsable de l'actual situació de les finances de la Generalitat, que no és cap altre que el deute de 10.000M d'euros de la Generalitat i el no reconeixement del dèficit fiscal que ha acumulat l'administració catalana, que puja fins a més de 230.000M d'euros en els darrers anys.
És important el missatge de Junqueras dirigit a la nostra classe dirigent: ens hem begut l'enteniment? Ens han acollonit?"
Oriol Junqueras ha explicat, doncs, la realitat amb tota la seva cruesa, i s'ha negat en rodó a seguir fent de comparsa de les campanyes de l'Estat les quals, amb tota la força dels seus aparells i mitjans de comunicació, comencen a debilitar l'opinió pública catalana amb missatges reiteratius falsos que atorguen a la Generalitat tota la responsabilitat i culpa de l'actual situació.
Que CiU i el president Mas no dubtin de la lleialtat d'Oriol Junqueras i ni d'ERC. Però que tinguin clar, també, que no poden demanar-los que callin i que s'empassin les maniobres de l'Estat, les intoxicacions informatives i els missatges del PP i de C's a Catalunya. CiU, doncs, no es pot plantejar uns perssupostos que sap ─i molt bé─ que no podrà complir i que, en cas de fer-ho, liquidarien l'estat del benestar i destruirien la identitat i l'orgull d'un poble, el català, que és conscient que pot sortir-se'n de la crisi si no patís l'espoli fiscal.
També des de fa uns dies, a Oriol Junqueras i als direigents d'ERC, del PSC i d'ICV, els hi ha arribat un missatge des de diferents sectors de la societat civil, universitats i des dels mitjans de comunicació sobiranistes: la revisió de les despeses que va fer el tripartit així com de la seva obra de govern. Quins pressupostos va aprovar i fins i tot si mai es va estirar més el braç que la màniga, com se sol dir. Perquè, en l'època del tripartit, calia generar més mestres, Mossos i metges, o no calia? I les escoles? I els hospitals? I les presons? I els centres de dia? I els CAP's? I el suport a les estructures dels Països Catalans?
Per què el PSC no reivindica tot el bo i millor de la construcció social i nacional que va fer durant el tripartit?"
I es pot dir que, fent tot allò que va fer el tripartit, es va sobrepassar del pressupost? No és més encertat dir que en cap dels anys que el tripartit va governar no es van gastar més enllà dels 7.500M d'euros dels 15.000M d'euros de l'espoli fiscal anuals? Què passa ara, que sense generar ni un metge, ni un Mosso ni una escola de més Catalunya té un dèficit de 8.000M d'euros (dels 15.000M que encra ens espolien)? No ens estem equivocant amb tots els missatges que estem enviant? El país i les seves classes populars ho entenen?
Crec, doncs, que Junqueras fa molt bé en trencar els tòpics i complexos del passat amb el seu discurs clar i contundent, i en no acceptar les directrius, les campanyes i les intoxicacions d'aquells qui ens volen destruir i manipular. És important el missatge d'Oriol Junqueras dirigit a la nostra classe dirigent i, en particular, a la classe política catalana: ens hem begut l'enteniment? Ens han acollonit? Ens han fet xantatge?
No sé pas si ERC podrà aguantar la pressió i finalment donarà suport a CiU i els seus pressupostos, però des d'aquí demanaria a Oriol Junqueras, a ERC i a tots els sobiranistes de les diferents forces polítiques que reflexionin. El govern de CiU sols ha fet retallades i mantenir sous ─tot rebaixant-los─ amb desconstrucció nacional. Caldria demanar també al PSC per què accepta que tota la culpa de la situació actual sigui del suposat malbaratament del tripartit ─un govern del qual el PSC n'era la peça fonamental─ i també com és que no denuncia amb contundència l'espoli fiscal a Catalunya. Per què el PSC no reivindica tot el bo i millor de la construcció social i nacional que va fer durant el tripartit?
Ni ara ni mai no s'ha estirat més el braç que la màniga a Catalunya"
No es tracta de fer reviure tripartits però a mi em sembla que ens hem begut l'enteniment, ara sí. Perquè aquelles inversions que es van fer i els nous funcionaris que van ingressar en nòmina a la Generalitat eren necessaris per a mantenir l'estat del benestar, el mateix que a dia d'avui està en perill. Caldria preguntar-se com estaria el país sense aquestes infraestructures que es van construir amb els diners de tots els catalans, perquè ens els darrers 3 anys a Catalunya no hem construit res, tan sols hem tapat forats.
Oriol Junqueras ha de tenir en compte aquestes reflexions i ha d'actuar amb enteniment, com fa sempre. I Artur Mas no pot permetre que es manipuli la realitat: ni ara ni mai no s'ha estirat més el braç que la màniga a Catalunya, perquè els seus ingressos, la força del seu treball i de la seva indústria li permeten un nivell de vida i unes infraestructures que a dia d'avui estan absolutament paralitzades i en declivi.
