L'excel·lent entrevista que ELPUNT/AVUI va fer al president Puigdemont i a l'expresident Mas va tenir una significació que va més enllà de la tasca merament informativa: va encarar dos dels protagonistes de la política catalana, a només pocs dies del seu nou estatus.
Durant la conversa, feta amb rigor i professionalitat, amb aquell to tranquil i gens efectista però sí efectiu de Xirgu, es van fer avinents les semblances i també les diferències d'ambdós entrevistats a través del to.
Puigdemont parla des del convenciment i això es percep. És creïble i encomana serenor, malgrat que no les tingui totes a l'hora de poder fer el que sens dubte voldria fer. El seu ha estat un acte de generositat i de coratge que li agraïm"
En principi podríem aventurar que Mas havia d'estar relaxat i amb un punt de vista ja un pèl distant, atenent la seva nova condició, i, en canvi, podríem haver pensat en un Puigdemont aclaparat per la circumstància, cosa que seria ben comprensible.
En algun moment semblava que els papers estiguessin canviats. Un Mas encara un pèl en el paper de les darreres setmanes de presidència, desgranava ironies i advertia a la CUP que ha de complir els acords (només advertim i recordem allò que sospitem que no s'acomplirà). Un certa difidència de l'home que ens recorda que està encausat i que s'ha sacrificat pel Procés.
El president Puigdemont –ho ha mostrat- és sensible a la cultura i sap que sense una cultura forta, no basada només en la indústria i en els equipaments, sinó en la iniciativa de creació artística i de pensament, expressió de l'esperit, no podrà posar les bases per fer del nostre país un país de primera"
Puigdemont, tot i amatent a tot allò que se li preguntava i mostrant totes les coincidències amb el seu antecessor, mentre explicitava les condicions i les circumstàncies que el van dur a acceptar la presidència, va aconseguir de mostrar un perfil propi que des del primer dia li hem celebrat.
Puigdemont parla des del convenciment i això es percep. És creïble i encomana serenor, malgrat que no les tingui totes a l'hora de poder fer el que sens dubte voldria fer. El seu ha estat un acte de generositat i de coratge que li agraïm.
Només voldríem desitjar-li que pugui anar marcant més perfil propi, reforçant conselleries que haurien de ser prioritàries, com ho són Cultura i Ensenyament, i que sembla que han quedat en una línia continuista de segona fila que no és la millor conjuntura de cara a fer un país nou. El pressupost que s'hi dedica és important, però no ho és tot.
El president Puigdemont –ho ha mostrat- és sensible a la cultura i sap que sense una cultura forta, no basada només en la indústria i en els equipaments, sinó en la iniciativa de creació artística i de pensament, expressió de l'esperit, no podrà posar les bases per fer del nostre país un país de primera. Oi que és això el que volem?
Carme Arenas
3.febrer.2016
