Barcelona · La setmana passada, amb la llista Junts pel sí, renovàvem unes il·lusions que durant massa mesos hem tingut somortes, no per dubtes quant a l'objectiu, sinó pel poc to d'un discurs planer i interessat i pel munt de dificultats de vegades fabricades a les quals ens veiem sotmesos cada dia.

Benvinguda, doncs, la nova situació, sempre que signifiqui que deixarem per a després de les eleccions els càlculs personals i partidistes, de vegades disfressats d'interessos generals, i ens dedicarem a sumar"

 

La bona gent del país sempre ha fet la feina de manera diligent. Però quan ha passat  el relleu als polítics perquè fessin efectiva la voluntat popular, hem assistit a unes actituds gasives, personalistes, molt calculades en clau partidista i poc encaminades  a salvar la situació sumant sempre esforços.Aquest mareig, aquest anar endavant i endarrere, aquest dubte de si sí o de si no, de com i qui primer, si junts o separats, ens ha fet perdre un temps essencial que ara ens justejarà.

 

Benvinguda, doncs, la nova situació, sempre que signifiqui que deixarem per a després de les eleccions els càlculs personals i partidistes, de vegades disfressats d'interessos generals, i ens dedicarem a sumar. I voldria demanar que ho féssim amb discreció, sense donar per fetes coses abans d'hora. A causa dels mitjans, als quals hem d'alimentar a cada minut, ens veiem en l'obligació de generar notícies i comentaris sovint gratuïts, allà on hi hauria d'haver silenci i feina de base.

 

Una de les factures que hem hagut de pagar durant aquest llarg període de falta d'entesa és que, per tal de trobar punts coincidents que ens ajudessin a tirar endavant, hem descurat o evitat del tot de parlar del model de país que volem construir. Perquè,  es tracta d'això, oi?

 

Ja fa més d'un any que en un altre article lamentava que no teníem ni estàvem construint un  'imaginari de país', que ens limitàvem a parlar d'independència a seques, sense adornar-la d'allò que sense la independència no obtindrem mai, però que amb la independència i res més al darrere  tampoc.

 

Ara que s'obre un període nou i definitiu, m'agradaria demanar que  el missatge no es limiti a un discurs maniqueu d'independència sí o no, a calibrar la societat entre independentistes i unionistes, entre dretes i esquerres, que ha estat el discurs fàcil al qual hem assistit fins ara.

 

M'agradaria demanar que hi hagués un discurs intel·ligent i directe, concret, que ens parli de dificultats, però també de reptes concrets. De tot allò que amb un país nou hem de ser capaços de fer realitat.

 

Si els qui han assumit la responsabilitat de ser al capdavant d'aquest moment tan transcendental es preparen bé i tenen un discurs contundent, sense generalitzacions, demonitzacions i tòpics, dels quals anem massa servits, no hi haurà qui s'hi pugui resistir, tret dels qui, com sempre, amaguen interessos privats dins sacs públics.

 

Hem encomanar una  il·lusió fonamentada amb dades i  idees innovadores.

Ara ja toca!

 

Carme Arenas