Fa un any el Tribunal Constitucional sentenciava l'Estatut i el deixava en via morta. El Constitucional va anul·lar uns quants articles que aguantaven el text estatutari com si fossin la columna vertebral:
la llengua catalana com a "preferent", el concepte de nació llevant-li el valor jurídic i polític, torpedinant el sistema de finançament, o deixant-nos sense un sistema judicial propi i altres competències sense l'exclusivitat prevista. Però sobretot, i lligat a això, a traç gruixut es va dir no i prou a qualsevol avenç – petit o gran segons es miri o es compari - en el camí cap a la plenitud nacional de Catalunya. Des de CiU, sempre vam dir que qualsevol sentència amb interpretacions a la baixa i anul·lacions seria negativa. La única bona sentència hauria estat aquella que no hagués tocat ni una sola coma. Aquella que hagués respectat la voluntat del poble de Catalunya expressada mitjançant les urnes.
Amb la sentència del TC es van voler tocar línies de flotació que garanteixen la convivència del país i la cohesió social. Es va generar un conflicte allà on no n'hi havia. Van esbotzar per la porta del darrere, en forma de lletra petita, per alimentar el discurs demagògic amb la pretensió de frenar uns passos que no eren ni definitius cap a una major ambició nacional. El TC ens va dir taxativament que de la manera que nosaltres hi volíem ser, no hi cabíem.
365 dies després, la ciutadania cada cop és més conscient que Espanya no ens deixa ser com nosaltres volem. La reacció al carrer va ser única i sense precedents: un milió i mig de catalans va prendre el centre de Barcelona el 10 de juliol. La consciència nacional s'ha incrementat considerablement i la ciutadania ha apostat per un nou govern que fa seva la bandera de la transició nacional. Van intentar deslegitimar la voluntat del poble català. Però Catalunya va reaccionar i ha de seguir reaccionant.
Catalunya com a nació ha existit, existeix, i existirà no per un text jurídic, ni per la interpretació d'aquest. Per això, l'efecte de la sentència del TC, ha estat el contrari del pretès: mentre el Tribunal Constitucional ha anat pendent avall i perdent credibilitat, Catalunya ha reforçat , ha apostat , i ha iniciat la seva transició nacional cap el dret a decidir.
