Barcelona · Un d'aquests períodes de reconstrucció nacional es va produir ara fa més de 30 anys amb el restabliment del Govern de la Generalitat després de la dictadura del General Franco. Aquesta recuperació va permetre la implantació de l'ensenyament en llengua catalana, llengua que fins aleshores havia estat perseguida, prohibida i vexada. Es va escollir el sistema d'immersió lingüística, com a mètode d'ensenyament del català a les escoles, perquè ja s'havia provat amb èxit en altres països.

Aquest mètode ha permès no només que l'alumnat de Catalunya acabi l'escolaritat parlant i entenent les dues llengües, tot i que hi ha un desequilibri en favor de la llengua espanyola, sinó que ha afavorit la cohesió social i la convivència entre tot alumnat en no separar-los per raó de llengua.

El poble de Catalunya sap que aquestes famílies estan defensant objectius polítics que no tenen res a veure amb el coneixement de llengües

En aquests moments, però, estem suportant un nou període de recessió política i d'opressió nacional caracteritzat per una aguda centralització i per una crisi econòmica, agreujada per l'espoli fiscal. Aquesta centralització, que l'Estat espanyol exerceix sobre el poble català amb la complicitat dels tribunals de justícia, òrgans executors de les sentències contràries a Catalunya i a la llengua catalana, persegueix la uniformitat lingüística com a base de la uniformitat nacional. Per això, actituds antidemocràtiques i de falta de respecte de grups minoritaris s'imposen al consens assolit per les grans majories socials.

El poble català es pregunta com és possible que un tribunal de justícia avali la persecució que una minoria d'individus duu a terme contra el model lingüístic escolar del nostre país, un model considerat satisfactori per tothom, avalat internacionalment, adoptat per la majoria social i votat democràticament pel Parlament de Catalunya. Com pot ser que un Estat autoconsiderat democràtic doni suport a la petició de tres famílies en contra de la voluntat d'un poble i, al mateix temps, aquest mateix Estat negui el dret de milers i milers de nens a aprendre valencià, malgrat que milers de famílies ho han demanat?

El poble de Catalunya sap que aquestes famílies estan defensant objectius polítics que no tenen res a veure ni amb la cohesió social ni amb la convivència ni amb el coneixement de llengües, si pretenguessin la igualtat lingüística demanarien més hores d'ensenyament en català perquè és l'única llengua minoritzada.

El govern de Catalunya tindrà el suport de poble si es manté ferm i no fa ni un pas enrere en matèria lingüística a l'escola perquè ens juguem el model de país i el futur de Catalunya. Em sento orgullosa de la resposta dels catalans i catalanes davant d'aquestes sentències injustes i opressores que no persegueixen res més que fer-nos desaparèixer com a poble diferenciat dins de l'Espanya totalitària. Ara toca desobediència civil davant de sentències injustes que oprimeixen  els pobles. La societat catalana ha de ser un clam i ha d'estar al costat dels mestres i ensenyants i tots junts plantar-nos davant dels tribunals espanyols i davant d'aquest Estat opressor.