Hi ha polítics catalans que, a falta de coratge per encarar-se al poder de l'Estat, passen l'estona buscant totes les pegues a la resta de partits catalans o, fins i tot, a la societat civil catalana organitzada. Per excusar la seva impotència, han passat l'estiu criticant la #viacatalana i la Festa de la Rosa muts davant els seus amos. Doncs no. Diguem-ho clar: el poble de Catalunya ha expressat la seva voluntat de forma modèlica. Diria més: de manera impecable i inèdita a l'Europa dels darrers decennis.
Quin altre país d'Europa, o del món, ha dut a terme una sèrie de mobilitzacions tan intenses i de forma tan cívica, massiva, pacífica i democràtica com ho ha fet Catalunya? Un milió pel dret a decidir el 2010, un i mig per ser un nou Estat d'Europa el 2012, un 80% dels vots emesos favorables al dret a decidir el 25N i 1,6 milions --amb un compromís i esforç logístic personal mai vistos-- aquest 2013, per avançar democràticament cap a la independència.
Qui ho ha fet millor al món? O, tant sols, qui ho ha fet aproximadament igual de bé?
Senyors submisos i acomplexats: no és el poble català qui ha obrat sense respecte ni voluntat de diàleg, sinó que ho han fet aquells qui porten anys fomentant el desconeixement de qualsevol cultura que no sigui l'espanyola: els qui fomenten l'odi a Catalunya, els qui van prometre entesa sabent que mentien, els qui van manipular un tribunal ni més ni menys que constitucional, els qui van menystenir l'expressió del poble a les urnes en referèndum de l'Estatut, els qui han respost amb un "Buf! Tampoc eren tants!" les massives mobilitzacions del 2006, 2008, 2010, 2012 i 2013 o els qui no han volgut llegir l'esclatant victòria del sobiranisme el 25N, concentrats en elevar l'anècdota a categoria.
Qui s'ha desvetllat és l'autoestima dels catalans i ara toca escoltar-los. Ara toca donar-los la veu"
Per això, la política catalana ha de fer un canvi. Ja n'hi ha prou de culpar-se per parlar clar i de considerar un excés demanar el que és just. Prou d'actuar com si tinguéssim por de despertar un monstre, prou de censurar-nos i de baixar sempre el to i no fer cap fressa amb una por desmesurada per si el desvetllem. I, mentrestant, per si de cas, ens sotmeten.
Han canviat les coses i a fons. Qui s'ha desvetllat és l'autoestima dels catalans i ara toca escoltar-los. Ara toca donar-los la veu. Ara, el que hem de fer, és deixar a les seves mans la decisió sobre quin futur volen per Catalunya.
I ho hem de seguir fent ben fet. Democràticament. Amb civisme i actuant com un sol poble que, com tots els pobles lliures, té opinions diverses que s'han de poder expressar amb llibertat. Ajustats a la legalitat catalana i a la internacional. I, si per la legalitat espanyola hi ha un semàfor que està vermell: ens el saltarem!
Només un. Un que, en realitat, serà verd per tots aquells qui posem la democràcia al davant.
