La política espanyola és sempre molt pesada quan reacciona a les demandes catalanes. En la recent tramitació parlamentària de la important reforma del sistema públic de pensions, els mitjans de comunicació madrilenys més anticatalans han tornat a exhibir les seves característiques més primàries.
La tesi que defensaren després del suport de CiU a la reforma de les pensions, fou que el PSOE havia comprat els nostres vots a canvi del traspàs dels hospitals catalans que són encara, i després de 30 anys dels traspassos en Sanitat, propietat de la Seguretat Social.
Tots els tòpics espanyols sobre els catalans (egoistes, insolidaris, pesseteros...), de nou, es projectaran en l'imaginari col·lectiu espanyol. Tampoc és res que no coneguem; des que hi ha Congrés dels Diputats a Espanya i els representants de Catalunya hem defensat allà els interessos del país, les reaccions mediàtiques i polítiques d'alguns han estat sempre les mateixes. Llegir les memòries de Cambó, n'és un bon recordatori, per exemple.
En tot cas, el nostre suport ha anat més enllà del traspàs dels hospitals. Ha estat un suport fet des de la convicció que cal una reforma a fons del sistema de pensions per tal de garantir-ne la seva sostenibilitat, des de la coherència en la defensa d'un model de retard de l'edat de jubilació gradual i flexible, que aconseguirem incorporar a les Recomanacions del Pacte de Toledo, i després d'haver guanyat rellevants millores durant la tramitació parlamentària: en les pensions de viduïtat (del 52% al 60% de la base reguladora); en les pensions d'orfenesa (fins els 25 anys es podrà percebre aquesta pensió); per als autònoms (possibilitat de cotització per a qualsevol base en qualsevol moment amb el límit del 220% de la base mínima, bàsic per als autònoms de més de 50 anys); per a les persones amb discapacitat (possibilitats de jubilació anticipada en determinats supòsits als 56 anys); pels joves becaris (possibilitat de conveni especial per als períodes de beques); per a les famílies amb fills (increment dels dies considerats cotitzats per fills fins 270); i per als pagesos (moderació en l'increment de les seves cotitzacions). Més dos compromisos importants: presentar un projecte de llei per considerar els períodes de l'extingida mili com a cotitzats i una proposta per reformar la llei que regula les pensions no contributives amb l'objectiu de combatre la pobresa.
Tot plegat, una plataforma social que hem promogut des de Catalunya, que respon a demandes de sectors ben diversos del país i que en la nostra opinió, millora en termes de justícia i equitat el sistema de pensions.
