És sorprenent el procés d'amnèsia selectiva que han patit alguns dels partits que fins fa poc governaven Catalunya. La delicada situació de les finances no s'ha produït en 100 dies sinó que és el resultat d'un procés d'anys en els quals s'ha estirat més el braç que la màniga, anys de despesa desaforada i de gestió deficient.
Per això sorprèn que aquells que han governat fins ara es desentenguin de la situació i, en comptes d'arremangar-se i donar un cop de mà per tal de treure el país del sot en què es troba, encapçalin manifestacions en contra del Govern.
Els responsables de la situació han de ser partícips de les solucions. No es poden desentendre del procés de recuperació, no poden refugiar-se rere una pancarta i deixar el Govern sol empenyent les mesures necessàries per aixecar Catalunya. El Tripartit ha de superar la política de curta volada i mirar més enllà del 22 de maig.
És absurd pensar que els reajustaments es fan per vici o ideologia. No fem res més o diferent del que estan fent moltes famílies de Catalunya, moltes empreses o entitats a les quals els han baixat els ingressos i han de pagar rebuts. I aquesta no és altra cosa que prioritzar la despesa, analitzar-la a fons per no malgastar ni un euro, estar-se de coses que poden ser prescindibles i posposar actuacions que no es podrien pagar. Rigor, serietat, autoexigència i sacrifici per a tornar a remuntar la situació i per a garantir allò que és necessari i és bàsic. Això fan milers de famílies i això fa el Govern.
Per això les famílies entenen, per difícil que sigui, el que ha de fer el Govern i, per això, encara queden més en evidència aquells que sent molt responsables de la situació ara exigeixen allò que durant set anys han estat incapaços de fer o tot allò que han estat capaços de desfer. Per això, tanta brama i pancarta contra el Govern aquests dies per part del Tripartit, tant tacticisme electoralista sense límit, tanta intoxicació en molts àmbits, no tindrà cap altre efecte que l'efecte bumerang. Aquest és un país de gent seriosa a qui no es pot enredar i que sap quin pa s'hi dóna en una situació com aquesta.
Ells sabran què fan i fins on ho volen portar, però seria bo que rectifiquessin i ajudessin a empènyer el carro per sortir del fangar, perquè si no ho fan, quan ens en sortim, que ens en sortirem segur, tothom sabrà que el país ho haurà aconseguit malgrat ells. I la suma d'això a la seva part de responsabilitat en la situació actual, pot tenir uns efectes devastadors. Encara són a temps de rectificar, mentrestant nosaltres anirem empenyent i ajudant i suant per sortir del forat i enlairar de nou el País.
