Amb les maquinàries electorals de tots els partits escalfant motors, ens acostem a la convocatòria de noves eleccions al Congrés i al Senat per al pròxim 26 de juny.Aquestes eleccions són la prova del fracàs
i la incapacitat dels quatre partits (PP, PSOE, Podemos i C's) a l'hora d'acceptar i comprendre el mandat rebut per l'electorat el passat 20 de desembre.
Va ser un missatge clar i nítid: s'ha acabat la comoditat de les majories absolutes. Cal pactar, acordar, transigir, empassar-se gripaus i treballar per assolir acords en benefici de la gent. Però sembla que l'interès particular de cada partit i de cada candidat ha prevalgut sobre l'interès col·lectiu i el bé comú. Aquesta vegada "les coses que re-al-ment importen a la gent" no han aparegut per enlloc. I l'elector no s'equivoca mai. Qui s'equivoca és qui ha rebut l'encàrrec de llegir i gestionar un resultat electoral i no és capaç de fer-ho.
Els partits i els polítics espanyols s'hauran d'adaptar a la realitat, o la realitat els passarà per sobre"
També són la prova de la immaduresa de tot un sistema, el sistema polític espanyol, que no ha estat capaç de metabolitzar la fi de l'excepcionalitat del bipartidisme sorgit de la transició i assentat en els 40 anys de repressió política i por del franquisme. En les eleccions del 20D el bipartidisme només es manté en els nascuts abans del 1960, és a dir, el bipartidisme es comença a ensorrar a partir d'aquells que van assolir la majoria d'edat als voltants de la mort de Franco. Quan tota aquesta generació, i posteriors, han representat un percentatge important de l'electorat ha saltat pels aires el sistema bipartidista i l'Estat Espanyol s'ha encaminat cap al sistema majoritari a tot Europa, un multipartidisme amb entre 3 i 6 partits que gairebé mai conformen majories absolutes i gairebé sempre han de fer governs de coalició o en minoria. Això és el que passa en 23 dels 28 estats de la UE. La normalitat. La normalitat democràtica. Per cert, normalitat que a Catalunya ja fa uns quants anys que practiquem.
I mentre l'aprenen (o no), nosaltres anirem construint i fent els passos necessaris per a complir el mandat democràtic de les urnes i fer realitat la República Catalana"
Els partits i els polítics espanyols s'hauran d'adaptar a la realitat, o la realitat els passarà per sobre. En aquests tres mesos no n'han estat capaços, o més aviat no han volgut fer-ho. A partir del 26J no tindran opció. Quan es produeixin les eleccions hauran passat 9 mesos amb un govern en funcions i unes cambres paralitzades. I la societat ha seguit funcionant. Sempre hi ha qui pot acabar pensant que, de fet, tampoc no se'ls necessita tant o gaire a ses senyories.
I aquest bany de realitat política hauria de donar lloc a l'abandó de les posicions de "santiago i cierra españa", de dogmatisme i d'inflexibilitat que han caracteritzat en molts moments la política espanyola. A part del relat, la suma de majories i la construcció d'hegemonies, també són i han de ser les eines per a assolir les fites i objectius polítics el diàleg, la negociació i la capacitat d'arribar a acords.
I si de tot això els polítics espanyols n'aprenen la lliçó, fora bo que l'apliquessin a Catalunya. Davant la voluntat democràticament expressada pels ciutadans, els que els pertoca als governants és fer-la possible. Per tant, en aquest cas, facilitar els instruments jurídics i polítics perquè es pugui dur a terme amb plena normalitat democràtica la constitució d'un nou Estat a Europa. I mentre l'aprenen (o no), nosaltres anirem construint i fent els passos necessaris per a complir el mandat democràtic de les urnes i fer realitat la República Catalana.