Diu un poema de Vicent Andrés Estellés que Allò que val és la consciència de no ser res sinó s'és poble. A Europa allò que val és la consciència de no ser res sinó s'és Estat. Aquesta setmana n'hem tingut el darrer exemple, l'obligatorietat d'etiquetar els productes europeus en una llengua oficial de la Unió Europea impossibilita, encara més, la introducció del català en els productes fabricats o distribuïts a Catalunya.
Aquesta nova normativa europea converteix en paper mullat l'article 34 de la Llei de Política Lingüística, de l'any 1998, que regula la informació a les persones consumidores i usuàries de Catalunya. To i ser la Llei amb el grau més alt d'incompliment de la història del nostre país ha servit, fins ara, per regular les normes sobre l'etiquetatge dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya.
L'apartat primer d'aquest article 34 diu que l'etiquetatge, l'embalatge i les instruccions d'ús del productes que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea. En el seu moment es va dir que aquest redactat deixava en mans de les empreses decidir la llengua de l'etiquetatge i que la majoria optarien pel castellà. I així ha estat, perquè la preocupació per la llengua dels grans empresaris catalans, tret d'honroses excepcions, és nul·la.
La realitat és que el català és pràcticament inexistent en l'etiquetatge de la majoria de productes que trobem en qualsevol botiga, supermercat o grans magatzems de Catalunya. I ara, la Unió Europea ha empitjorat la situació, perquè ha sentenciat que les empreses que no etiqueten en català són les que estan complint la normativa i les que ho fan en català, com per exemple l'empresa Moritz, ho hauran de deixar de fer.
En el cas dels productes que gaudeixen de denominació d'origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals catalans la situació és més greu, perquè la Llei diu que les dades que figuren en l'etiquetatge hauran de ser com a mínim en català. La nova normativa europea, en canvi, prohibeix que aquests productes s'etiquetin únicament en català, tot i que poden estar etiquetats únicament en anglès, en francès, en maltès i naturalment en espanyol.
L'Europa dels pobles és una fal·làcia. Tota la legislació, totes les normes i totes les actuacions de la Unió Europea han anat en sentit contrari, han servit per enfortir els estats i per debilitar o esborrar els pobles. Cada cop més Europa és una unió d'estats, i si volem jugar a la Unió Europea, haurem de tenir les mateixes cartes que els altres jugadors. Si volem que la nostra llengua o el nostre poble comptin ens cal un Estat.
