Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de d'abril del 2014 | 18:46
Opinió · Política
Miquel Sellarès
Periodista

Ibarretxe, Mas, Euskadi, Catalunya

Ahir vaig tenir una experiència interessant, imprevista: participar en una tertúlia radiofònica d'EiTB Ràdio Euskadi per valorar el resultat de la sessió monotemàtica al Congrés on hi van participar els tres representants del Parlament de Catalunya.

I això em va permetre fer pedagogia de la política catalana, una política que sí que gaudeix de simpaties als mitjans i a la societat basques. Alhora, però, és completament desconeguda la realitat interna catalana als mateixos mitjans i societat. 

Vaig participar a la tertúlia amb una certa autoritat moral ja que tinc amistat personal amb l'exlehendakari Ibarretxe i amb dirigents del PNB com Xabier Arzalluz i d'altres. Per això vaig deixar clar que la proposta d'Ibarretxe no té res a veure amb la proposta catalana i que si, en el cas basc, es va entendre que el propi lehendakari Ibarretxe va ser l'impulsor de la proposta, aquesta realitat no és extrapolable en el cas català. Artur Mas ha fet seva la proposta consensuada per totes les forces parlamentàries sobiranistes.
La proposta d'Ibarretxe i la proposta catalana són diferents, requereixen escenografies diferents"
Vaig haver de fer, doncs, molta pedagogia. Vaig explicar que la proposta catalana portada al Congrés era la suma de liberals i socialdemòcrates de CDC, demòcratacristians d'UDC, republicans independentistes d'ERC, els ecosocialistes d'ICV i la potser malanomenada extrema esquerra: la CUP. A més em vaig atrevir a explicar la vergonya que per a molts catalans va representar l'absència en la demanda d'una consulta del PSC, una dels patits que forma part de la columna vertebral de la centralitat política catalana. 

Vaig rematar la meva aportació explicant que Joaquim Nadal era el president del pacte nacional pel Dret a Decidir a Girona i que altres exconsellers socialistes com Antoni Castells, Montserrat Tura, etc., estan en la mateixa orientació. Davant d'aquesta explicació, el per què de l'absència de Mas va aigüalir-se: tothom va entendre que la proposta d'Ibarretxe i la proposta catalana són diferents i que, per tant, requereixen escenografies diferents. 
Mai no hauria cregut que arribaria el dia que els catalans deixariem de mirar cap a Euskadi i serien els bascos els que ens observarien"
En la meva intervanció radiofònica també vaig agrair les intervencions al Congrés d'Aitor Esteban --PNB-- i de Mikel Herreondo --Amaiur-- pel seu suport a la proposta majoritària del Parlament de Catalunya. A Euskadi, doncs, hi ha molts analistes i polítics que segueixen la situació política catalana i la seva estratègia cap a la sobirania amb gran interès. Lluny queden aquells anys en què Catalunya s'emmirallava en Euskadi --tot i condemnar la violència. Ara, la situació s'ha capgirat. Euskadi admira la proposta catalana i la mobilització de la seva societat civil: entitats com Òmnium o l'ANC són observades i valorades, i existeix a Euskadi un gran interès en sentir el testimoni de Carme Forcadell i Muriel Casals per a poder aplicar la mateixa experiència al País Basc.

Euskadi, doncs, està en un compàs d'espera per a poder tancar les ferides de tanta violència per part d'ETA i també per part de la repressió de l'Estat. No hi ha una situació normalitzada. Un exemple: Arnaldo Otegi, un dels personatges protagonistes de la via de pacificació d'ETA rau encara a les presons espanyoles segrestat per una justícia polititzada i al servei de l'Estat. 

Després de més de 30 anys de col·laboració amb entitats i forces polítiques basques --des del meu punt de vista d'analista i periodista-- mai no hauria cregut que arribaria el dia que els catalans deixariem de mirar cap a Euskadi i serien els bascos els que ens observarien. L'Estat coneix aquesta realitat i li preocupa perquè mai no ha tingut política de resolució de conflictes en cas que aquests siguin pacífics sense violència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Sellarès
Miquel Sellarès
Periodista
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Forcadell: La línia vermella
Opinió · Política catalana
2017: Mobilització, disciplina i discreció
Opinió · Cultura i mitjans de comunicació
Siguem seriosos i reforcem TV3
Opinió · Política catalana
PP, Ciutadans i el PSOE: "Todo por la Pátria"
Opinió · Política catalana
Un pas endavant: Ara tots ferms !
Opinió · Política catalana
Puigdemont-Junqueras gaudiu de tot el meu suport i la meva confiança!
Indica publicitat