Barcelona · El dèficit històric d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya és un impediment de primer ordre per a la seva economia, fortament basada en la indústria, el coneixement i els serveis, amb vocació d'obertura al món i de millora de la competitivitat.

La capacitat de les institucions públiques i de la societat civil catalanes, sobre la gestió independent de tots els ports i aeroports catalans,  el Corredor mediterrani per al transport de mercaderies i la modernització dels sistemes de transport ferroviari de passatgers són una oportunitat per a tenir un potencial logístic únic a Europa, així com són, també, necessitats inajornables per a sortir de la crisi econòmica i generar llocs de treball.

ERC proposarà a tots els grups fer un full de ruta conjunt per poder crear una Anella Logística, amb un comandament únic sobre els port, els aeroports , el transport ferroviari i les àrees logístiques per a donar un impuls a la nostra indústria i crear llocs de treball.

Hem recordat al Govern actual, i també a l'anterior, les diferents ensarronades que el Govern de l'Estat ha infligit als catalans i les catalanes:

Primera ensarronada: RODALIES.

Promeses, traspàs pactat amb un programa d'inversions ambiciós, i llibertat per triar operador i fer fora RENFE si continua donant mal servei.

Han de succeir-se tres accidents per a que es reaccioni,amb un únic compromís concret: fer cursets als maquinistes!

El PSOE només va invertir un 8% del promès i el PP no concreta res.

Hem de prendre la iniciativa: Donin suport a la tramitació de la modificació de la llei ferroviària que CiU no ha fet i ERC sí.

Segona. Ensarronada: CORREDOR MEDITERRANI

Tots els Grups l'hem defensat però alguns grups, PP i PSOE a Madrid dispersen les prioritats. No tenir prioritat pel Corredor Mediterrani voldrà dir que Europa no en finançarà cap.

La ministra va venir dilluns passat amb un raspall pels catalans, però quan concreta ho fa pel corredor més ineficient, faraònic i car tant en la construcció com en l'operació: l'eix central pirinenc, tècnicament inassumible, econòmicament ruïnós: 22000M en la construcció, 547 km més llarg i 23000 € més de cost que el corredor mediterrani

Tercera ensarronada: PORTS

Les institucions catalanes són les que capten una inversió privada importantíssima per doblar la capacitat del Port de Barcelona i podria no servir de res si Espanya no fa uns pocs km d'autovia i de ferrocarril que donin sortida a aquestes mercaderies.

Barcelona i Tarragona són ports que es poden especialitzar en mercaderia general amb valor afegit, productes semielaborats de l'Índia, Xina, Japó i podrien  generar moltíssima activitat industrial.

Sense aquestes inversions, els vaixells que podrien tenir el Port de Barcelona com a opció prioritària, per ser la seva porta d'entrada a Europa, poden acabar desembarcant les seves mercaderies als ports del nord d'Europa degut a la manca d'infraestructures. Les sortides dels Ports són claus per a la indústria: Volem comandar nosaltres pq ells no ho fan.

A més, l'aprovació el 2012 de la Llei de modificació de la Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis en els ports d'interès general, pactada entre el PP i el PSOE es recentralitza la gestió i no permet que Barcelona i Tarragona, gaudeixin d'un mínim d'autonomia per desenvolupar les seves pròpies polítiques estratègiques, comercials i de gestió que els permetin fer front de manera competitiva a la realitat dels seus mercats.

Quarta. ENSARRONADA: AEROPORTS

Després d'anys i intents demanant la participació de les institucions catalanes, s'assolí un petit avanç, el Reial Decret 13/2010 de 3 de desembre, q obria la possibilitat de la gestió individualitzada i diferenciada de l'aeroport de Barcelona - El Prat. Fa pocs dies la Ministra de Fomento del govern central donava a conèixer la decisió de cancel•lar definitivament el procés per la concessió de la gestió l'aeroport d'El Prat.

El conseller Recoder va dir que aquest podia ser un pas enrere per fer-ne dos endavant.

Una setmana després, per culpa de la gestió centralitzada d'AENA, la competència deslleial d'IBÈRIA (participada amb un 22% per la Comunidad de Madrid i un 5% per l'Estat), els entrebancs posats pel darrera per VUELING (participada amb un 42% per Ibèria), cau l'única companyia que compartia un interès amb les institucions catalanes: fer de Barcelona un Hub, un centre de connectivitat intercontinental.

Cal reclamar de nou, partint de zero altra vegada, un Consorci Públic-Privat amb majoria de les institucions catalanes per a gestionar l'Aeroport de Barcelona-El Prat, i el traspàs de Reus, Girona i Sabadell.

CAL UNA RESPOSTA CATALANA, FER UN FULL DE RUTA PER A LA INDEPENDÈNCIA EN INFRAESTRUCTURES

El Govern de CiU, tot i compartir bona part del discurs d'ERC en infraestructures, ni ha iniciat el tràmit de modificació de la llei ferroviària, ni ha utilitzat les quatre vegades que va salvar el Govern del PSOE, ni el suport a la pujada d'impostos o la reforma laboral del PP per treure'n alguna contrapartida, ni ha plantejat en cap comissió bilateral de traspassos el traspàs d'aquesta infraestructura.

És en aquest sentit que ERC posa fil a l'agulla i proposa a la resta de grups de la Cambra un full de ruta per a la independència en la gestió de les infraestructures amb l'objectiu de generar llocs de treball, que bona falta ens fan.