A Brussel·les no es parla gaire bé del moment de construcció europea. Els resultats de l'UKIP han estat una galleda d'aigua freda per l'establishment. Marxar, sortir de la UE, és una bona alternativa pels britànics.
Hugo Dixon, a The quest for a more perfect union, a l'International Herald Tribune del 27 de maig, proposa dues maneres amb què un Regne Unit més compromès podria avançar, no només en els seus propis interessos econòmics a Europa sinó també en els d'Europa.
Apunta, d'una banda, l'impuls de David Cameron per l'assoliment de mercats més competitius, signant acords de lliure mercat amb els Estats Units i el Japó, i d'altra banda, el lideratge de Londres com a capital dels mercats a Europa, el bankcentricity, esperonant el creixement. Tot això podria ajudar de manera notable a posar a fi a la crisi de l'euro. Només caldria que Cameron i Draghi en fessin causa comuna.
Però al Parlament Europeu ja es comença a sentir el rum-rum de les eleccions que tenim al tombant d'any, amb una nova legislatura que permet entreveure uns colors diferents en l'arc parlamentari. Els partits enceten converses per crear possibles aliances, mentre que els grups majoritaris preveuen una forta davallada, i d'altres més novells, com ara l'N-VA i l'SNP, preveuen un creixement rellevant.
Sembla del tot coherent que les formacions sobiranistes comparteixin l'aspiració de contribuir al procés de construcció́ de l'Europa federal"
Mentrestant, els pressupostos, considerats massa austers pel Parlament, segueixen sense aprovar-se, i algunes veus apunten que no n'hi haurà fins, com a mínim, l'octubre, després de les eleccions a Alemanya. Potser millor, així evitarem l'absurd fet que una cambra a punt de caducar aprovi uns pressupostos que haurà de gestionar una nova cambra.
Alguns sectors de la societat i la política catalana, presents i no presents a l'eurocambra, proposen una coalició, un front comú català de cara a les europees del 2014.
En relació al concepte de Catalunya com a nou estat d'Europa, sembla del tot coherent que les formacions polítiques sobiranistes comparteixin un compromís explícit sobre la idea d'Estat propi i, al mateix temps, l'aspiració de contribuir activament al procés de construcció́ de l'Europa federal. A més a més, aquesta proposta és compatible amb la llibertat dels europarlamentaris d'incorporar-se al grup parlamentari europeu amb el qual s'identifiquin, des d'on poder defensar els programes i les propostes que responguin a la seva ideologia.
Fins aquí tot sembla correcte, sempre i quan es respecti l'existència dels partits com a organitzacions directament representants de les persones,que precisament hi són per donar veu a la ciutadania. Aquesta candidatura podria respondre a la diversitat i pluralitat de la nostra nació amb un objectiu únic i clar envers els temps que vénen. Així doncs, tal i com apuntàvem, Europa està sent sacsejada, i nosaltres també hi contribuïm.
