Tot i que en la fins ara dissortada història de Catalunya (i més encara en la dels Països Catalans) no es pot dir mai, avui al Parlament d'una part de la nostra nació, s'ha fet un altre pas endavant.
La suma de CiU, ERC, ICV i el diputat Joan Laporta han configurat una majoria suficient per avançar i consolidar un sistema de finançament que no porti a la fallida i a l'espoli a una nació que podria ésser una de les més avançades i possibles financerament de l'Europa occidental.
També cal valorar el tímid pas endavant del Partit dels Socialistes de Catalunya que, com a mínim, han acceptat, amb un nou llenguatge i noves veus, la situació endèmica d'espoli de Catalunya-Principat, un pas que caldria que comencessin a fet també sobre l'espoli encara més important de les Illes i del País Valencià. Així, entendrien el nacionalisme espanyol i com l'Estat trosseja la nostra nació per a evitar que quedi clar qui financia la festa espanyola.
President: entenc que després de mesos i mesos de no posar un sol totxo i sols retallades havieu de reaccionar. I ho heu fet. Espero que tingueu la força i la determinació d'aquelles tribus índies que, per resistir els atacs de la cavalleria americana, lligaven una de les seves cames per no retrocedir. Perquè el nostre és un país amb moltes pors, amb molts poderosos, amb l'esport nacional del coitus interruptus, i podeu entendre que tingui dubtes.
Cal que aquestes setmanes trobeu un nou estil, amb més diàleg, més coincidències i més complicitats"
Perquè allò que ara ve no és una galàxia coneguda i haurem d'aprendre a navegar-hi amb fermesa i decisió. I no dubteu que la immensa majoria dels patriotes d'aquest país serem al costat vostre, de CiU, d'ERC, d'ICV i del socialisme català responsable.
Tinc esperances en el futur perquè, veient la sessió plenària del Parlament d'avui, he conegut una nova generació de polítics amb un llenguatge nou: Pujol, Martínez-Sampere, Herrera i un brillant Puigcercós han marcat la sessió i el suport que heu rebut.
No cal fer cas de la quinta columna que representa C's: s'han retratat i cal pensar que no estan sols. N'hi ha al PP i algun més al PSC. Perquè Catalunya sempre ha tingut l'enemic a casa i mai no li ha calgut anar a buscar-lo fora. Per això es requereix que, davant d'ells, tinguem fermesa.
President: tot i que no sabem ben bé com serà aquest mes d'agost, hi poden passar coses a nivell català, espanyol i europeu. Cal que feu servir aquestes setmanes per a reflexionar i trobar un nou estil, una nova manera de fer que us comporti més diàleg, més coincidències, més complicitats amb els sectors intel·lectuals, del món de la comunicació, universitari i de la societat civil, i sense oblidar el món sindical i els sectors socials que reivindiquen en una situació límit.
Els necessitareu a tots per a fer front al repte que avui heu encetat.