És evident que les institucions democràtiques d'un nou Estat català s'hauràn de plantejar quin model de seguretat i defensa tindran. Però tot projecte estratègic com és el de la seguretat i defensa de Catalunya, requereix intel·ligència, seny i pragmatisme. Els projectes no poden construir-se començant per la teulada.
Ara per ara, Catalunya té altres objectius prioritaris i la finalitat de projectar un exèrcit propi no és, a dia d'avui, una qüestió de primer ordre. N'hi ha de més imprescindibles. No fer-ho així és donar munició a un enemic que sols busca desprestigiar i caricaturitzar el procés català.
Cal, doncs, anar a pams, amb molt de pragmatisme i cal veure ara, quant a la seguretat pública, quines són les prioritats. Temps tindrem per a projectar la defensa de Catalunya en el marc de les nostres responsabilitats futures internacionalment, amb els nostres veïns i les aliances defensives en les quals, democràticament, decidim formar-ne part.
Ara hi ha un element prioritari que mai no hem afrontat i que cal afrontar: la manca de consciència nacional de la seguretat i la defensa, les conseqüències de la qual ja està patint la Policia de Catalunya en el seu dia a dia. Tres-cents anys de no tenir aparells de seguretat i defensa han desnaturalitzat el sentit d'Estat i han acomplexat el país, tot i els canvis de les darreres dècades que han generat més de 17.000 Mossos d'Esquadra així com 11.000 Policies Locals.
Si realment el procés va de debò cal preveure qüestions imprescindibles com és reforçar la Policia de Catalunya"
Hi ha molta feina, però, per tal d'encaixar harmònicament la nostra policia amb la nostra societat. Si realment el procés va de debò, cal preveure qüestions imprescindibles: reforçar i possiblement unificar la Policia de Catalunya, preparar-la per assolir les competències que avui fan els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat (CFSE), preparar les persones i eines per tal d'assegurar l'espai terrestre, aeri, marítim i el ciberespai, estructurant alhora futures col·laboracions amb les policies dels estat veïns (europees i internacionals) contra l'enemic comú: la deliqüència internacional, les màfies, el terrorisme, el gihadisme sumat al control de la immigració... etcètera.
Tot això s'ha de fer, insisteixo, en el marc d'una consciència nacional de seguretat que ha d'arribar i ha de sensibilitzar tots i cadascun dels ciutadans. També seria important respectar la llarga tradició del pacifisme a casa nostra, un fet positiu. Intentant, això sí, incorporar-lo al procés d'entendre --amb les innovacions que calgui-- que necessitem, com tot els estats del món, seguretat nacional.
Tenim, doncs, reptes molt importants i un objectiu imprescindible: assegurar que ningú, en els propers anys, no pugui alterar l'ordre públic ni la seguretat ciutadana per desestabilitzar el país i, més en concret, l'actual procés de transició nacional. La Policia de Catalunya té aquesta irrenunciable funció i, si ho fa i garanteix la seguretat i la llibertat, guanyarà la confiança de tots els ciutadans.
No frivolitzem amb la seguretat, ni els uns, ni els altres, ni tampoc no instrumentalitzem políticament els seus professionals, els quals estan al servei de tots i cadascun dels ciutadans i les seves institucions. La seguretat és de tots, que ningú no inteni alterar-la.
