És indignant, lamentable i decebedor que els sindicats dels mossos d'esquadra decideixin, com a mesura de pressió, parlar en espanyol amb la ciutadania, perquè entre altres coses demostren un greu desconeixement dels objectius pels quals va ser creada la nostra policia nacional.
Una policia al servei del País, per defensar les persones i l'ús de la llengua catalana que, històricament, ha estat minoritzada, vexada i menystinguda. Una policia encarregada de vetllar pel compliment dels drets lingüístics dels catalans i catalanes, disposada a ajudar els més febles i els que estan en situació de risc. Una policia que mai no faria servir la llengua espanyola, com a mesura de pressió, perquè és la llengua usada per minoritzar la nostra.
Utilitzar la desobediència lingüística per pressionar el Departament d'Interior demostra que parlar català és, per als sindicats, una imposició del Govern, en lloc de considerar-ho un deure i un servei al País. Amb això posen de manifest la seva ignorància sobre el paper que els mossos d'esquadra representen per a Catalunya i traeixen l'esperit fundacional del cos, creat per romandre al servei de Catalunya.
Com ens podríem refiar d'una policia que es posa de part del més fort per atacar el més feble?
Els sindicats han demostrat una absència total de consciència nacional i, malgrat que la mesura ja ha estat retirada, espero que mai no es torni a plantejar cap altra proposta que vagi en contra del patrimoni del poble català. Catalunya necessita que la seva policia utilitzi la llengua catalana, la defensi i demostri que és la seva i que estan al servei de Catalunya i dels catalans. Com ens podríem refiar d'una policia que està disposada a renunciar a la llengua tan fàcilment i a utilitzar-la com a arma de pressió? Com ens podríem refiar d'una policia que es posa de part del més fort per atacar el més feble?
Sé que els sindicats de mossos, com passa en altres professions, no representen ni la totalitat del cos ni la manera de fer i de pensar d'una gran part dels col·lectius. Sé que n'hi deu haver molts que es van haver de sentir ofesos per aquesta proposta discriminatòria i pejorativa contra la llengua, i de falta de respecte cap a molt ciutadans que han estat multats, vexats o que han anat a la presó per parlar català.
Per què ha de ser, sempre, el català moneda de canvi? Per què els catalans respectem tan poc la nostra llengua?
Per què ha de ser, sempre, el català moneda de canvi? Per què els catalans respectem tan poc la nostra llengua? Per què, com a mesura de pressió, no van amenaçar dient que deixarien de perseguir lladres o de vigilar carreteres? Els representants sindicals haurien de saber que no es poden barrejar les reivindicacions laborals amb el servei al País sense incórrer en una greu falta de responsabilitat social.
Potser caldria que els mossos es preguntessin quin és el paper dels seus representants sindicals, d'uns representants capaços de proposar com a mesura de pressió parlar en espanyol, la llengua de l'Estat que ens priva de tenir els recursos suficients per poder atendre les seves reivindicacions.