Però això sí: sense mullar-se per donar alternatives. Els pregunto com veuen ells la solució de l'actual desastre econòmic: La renovació del Tripartit? amb les seves nafres tan criticades quan governaven i deixant la caixa de la Generalitat buida, amb aquella imatge de la porta oberta plena de tranyines i amb una aranyeta penjant d'un fil.

O bé una coalició de "salvació" formada per sucursals autoanomenades "socialistes" i "populars" alternativa i possiblment també a l'ombra de qualsevol gran arbre també s'hi acolliria ICV -abans PSUC i que ara no sabem ben bé quina cosa són ni fan. Siguem seriosos i donem temps al temps, respirem i deixem respirar. Perquè aquest no és precisament el millor moment de llaurar en un camp abonat sinó de fer-ho en un camp pedregós.

Entretant, no solament s'espolia a Catalunya amb 22,000 milions d'euros l'any (8% del PIB) sinó que el govern espanyol reitera que no pagarà 1,450 milions d'euros del fons de compensació que deu a Catalunya. Però, en canvi, imposen les retallades: que si primer era d'un 10% però millor seria arribar a un 20%, que el govern català diu que no podrà assumir i a sobre els partits fan pinya contra el govern de la Generalitat en comptes de fer-la per reclamar a Madrid el que ens deuen. No és d'estranyar que a cada convocatòria electoral els partits de casa trobin més abstenció.

Deixant a part el món polític amb les seves misèries i polèmiques per obtenir un lloc al Sol; entre l'any passat i aquest, les úniques grans alegries que s'han donat al nostre país han vingut de la mà de la societat civil organitzada. Vegem-ho. Tres motius de satisfacció han tingut un signe independentista: la gran manifestació d'un milió quatre-cents mil manifestants, la més gran que es recorda sota la bandera estelada, la consulta del 10A en la què, gairebé sense mitjans i amb poders de tota mena en contra, s'ha assolit un èxit sense precedents quasi doblant el percentatge del govern municipal socialista en la consulta per la remodelació de la Diagonal o a tots els partits independentistes junts en unes eleccions municipals.

La restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, ara també com a monument d'homenatge als patriotes catalans de tots els temps, tot un mèrit de la societat civil organitzada que ha aconseguit doblegar la voluntat del dictador que les va enderrocar l'any 1928 per ser el símbol de Catalunya. Amb aquestes tres efemèrides i les que vindran, la societat catalana va marcant el camí cap a l'alliberament nacional, l'únic camí per solucionar d'una vegada el nostre problema nacional i econòmic.

Cal no oblidar el que recentment a manifestat Kemmeth Rogoff, execonomista en cap del FMI i professor de la Universitat de Harvard: "Aïllada, Catalunya seria un dels països més rics del món". Ja ho sabeu, la solució és la independència i per aconseguir-la és necessari que la unitat de tots els qui estimen aquest país militi en un partit o al conjunt de la societat civil organitzada.