Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de de setembre del 2011 | 16:45
Opinió · Política
Enric Padrosa
Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras

Quan allò políticament correcte esdevé covardia

Cal denunciar alguns disbarats que en els darrers anys els catalans hem estat compartint.

En primer lloc, la introducció al nostre vocabulari comú del concepte "festa nacional" en referència a la Diada de Catalunya. Quin algun cap calent va proposar l'Onze de Setembre com la "festa nacional" del país, com si fóssim un país de folls que ha oblidat el que va passar l'Onze de Setembre de 1714? Un dia en què, precisament, se celebra que les forces catalanes, ja exhaustes per la mort de milers de lluitadors per la defensa de les llibertats, van rendir-se al secular enemic invasor i aquest ─contravenint els pactes de la rendició─ es va dedicar a matar, degollar i martiritzar els combatents catalans rendits.

A quin cap calent se li podia acudir anomenar-ne "festa" nacional? En tot cas festa nacional pels vencedors!

Per posar només un exemple, recordeu la decapitació del general Moragues: no se li reconegueren els honors militars i, descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat. I el seu cap fou exhibit com a escarni en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal de Mar durant 12 anys. Igualment, també cal fer venir a la memòria la bestial repressió fins arribar a nivells esperpèntics, com fondre la campana Honorata per haver tocat a sometent durant els atacs combinats dels borbons francoespanyols. Un revengisme repugnant on es van assassinar tots els combatents que s'havien distingit en la lluita.

A quin cap calent se li podia acudir anomenar-ne "festa" nacional? En tot cas festa nacional pels vencedors! Aquests sí que van fer festa grossa amb el Decret de Nova Planta (encara no derogat) i l'annexió d'un nou país a la corona dels borbons. No fa molt anys, i amb molt més encert, es considerava un dia de recordança, de commemoració d'uns patriotes, un dia en què, malgrat la prohibició, la gent passava per davant de l'estàtua de Rafael de Casanova per dipositar-hi o llençar-hi una rosa o un clavell en memòria dels lluitadors ─depenent de la vigilància policial, podien només llençar o dipositar la flor com una petita ofrena al símbol de la resistència.

En la Diada d'enguany, feia mal als ulls veure assegudes de costat la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya i la senyora Sánchez Camacho

Pel que fa a la celebració de la Diada d'enguany, feia mal als ulls veure assegudes de costat la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya i la senyora Sánchez Camacho, presidenta del PPC, un partit que va portar la voluntat del Parlament de Catalunya als tribunals, aprovant un Estatut que va ser votat democràticament per tots els partits (80%) excepte el PP i que després va passar per les Cortes Españolas. Sense passar per alt, esclar, l'impresentable diputat Alfonso Guerra fent mofa de l'Estatut manifestant que li havien passat el cepillo. Amb tot, el PP va portar, junt amb el Defensor del Pueblo Español, l'Estatut al Tribunal Constitucional.

Dit d'una altra manera: la representant del Parlament Català asseguda al costat de l'enemiga de l'Estatut de Catalunya i de la immersió lingüística; la representant de l'espanyolisme més ranci i antidemocràtic des de l'època de Franco, com ha tornat a demostrar l'alcalde de Badalona negant la Commemoració Nacional de l'Onze de Setembre, de l amateixa manera com fan els falangistes de Ciudadanos, que neguen l'Onze de Setembre.

Indubtablement, amb el pas del temps el sentit de La Diada ha perdut qualitat democràtica i qualitat nacional

Indubtablement, amb el pas del temps, el sentit de La Diada ha perdut qualitat democràtica i qualitat nacional. Només cal escoltar els comentaris de la senyora Camacho recordant que ara el més important és "sortir de la crisi", com si no es pogués commemorar l'Onze de Setembre i treballar per sortir de la crisi. O comentaris del senyor Nadal dient que mentre hi hagi gent desvalguda la nació catalana és menys nació. Que pregunti a les nacions del nostre entorn que també estant passant la crisi: a França, Alemanya o Anglaterra, per exemple, que els preguntin si ara són menys nació que abans de la crisi. Possiblement l'enviarien a pastar fang. Amb uns dirigents d'aquesta naturalesa Catalunya ho tindrà molt difícil.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Enric Padrosa
Enric Padrosa
Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras
Opinió · Política catalana
Legalitat i independència
Opinió ·
Marejant la perdiu
Opinió · Societat civil
PSC vers PSE
Opinió · Societat civil
Els partits polítics per una banda i la societat civil per una altra
Indica publicitat