Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 18 de de febrer del 2013 | 16:55
Opinió
Vicenç Villatoro
Periodista i escriptor

Toros i autogovern

Probablement el fenomen polític més rellevant dels últims anys a Catalunya no és el creixement de l'independentisme sinó l'enfonsament de l'autonomisme. O, si volem dir-ho d'una altra manera, l'enderrocament de la solució autonomista que una part del catalanisme havia considerat acceptable durant tot un segle. En els últims anys, aquesta solució teòrica ha caigut del catàleg, ha desaparegut.

Per entendre'ns: en la papereta d'una imaginària enquesta sobre el futur de Catalunya hi havia, fins fa uns anys, tres llocs on posar la creueta, una regió d'una Espanya uniforme, una autonomia en una Espanya descentralitzada o un estat independent.

Imaginem que hi havia també un casella per al federalisme, però que mai no ha acabat d'estar en oferta. Doncs bé, en aquests últims anys la casella d'una autonomia dins d'una Espanya descentralitzada ha desaparegut pràcticament de la papereta i els qui haurien posat en ella la creu s'han hagut de repartir entre les altres dues opcions, les úniques que queden realment: la regió a una Espanya uniforme o la independència.
El cop de porta a la via autonòmica va ser la sentència sobre l'Estatut. Va ser un final de trajecte"
La solució autonòmica era, en teoria, la proposta de la Constitució espanyola a la transició. Naixia marcada i mancada, però semblava una via on es podia anar acumulant poder polític fins assolir un grau interessant d'autogovern. Però es va veure ben aviat que l'estat no es trobava còmode amb aquesta casella. Des del triomf del cop d'Estat del 23-F (jo sóc dels qui creu que algun dels cops d'Estat que estaven en marxa el 23-F va triomfar, sobretot el que volia frenar el procés autonòmic) es van anar acumulant els passos per buidar de contingut real aquesta casella i, sobretot, per impedir-ne la seva evolució en un futur.

El cop de porta principal a la via autonòmica va ser la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Va ser una mena de direcció prohibida en el camí de l'autonomia. Un final de trajecte. Els viatgers que havien agafat aquella via estaven obligats a fer una altra tria, entre unes altres alternatives, molt més reduïdes i polaritzades: província o Estat, recentralització o independència.

Aquesta és una dada essencial per entendre el present. No es tracta de conservar el nivell d'autogovern que vam arribar a tenir amb la via autonòmica. On érem no ens hi quedarem. Anirem o endavant o endarrere. No es tracta de triar entre estar quiets o avançar, es tracta d'escollir entre recular o avançar. Si feien falta proves, ens les estan donant a través de moltes coses, sobre ensenyament, sobre llengua, sobre infraestructures, però també sobre toros.
No es tracta de triar entre estar quiets o avançar. Anirem o endavant o endarrere"
El nivell d'autogovern del model autonòmic va permetre dir si Catalunya volia toros, i si no en volia. Doncs pel que es veu, no: no tenim ni aquest grau d'autogovern. El nostre dret a decidir no arriba ni a això. No hi ha la casella del mig, que en algun moment va semblar possible. Només queden les de les punts. Recentralització o independència. Que això dels toros es decideixi allà o aquí. L'autonomia ha deixat d'existir, com a opció de futur. O endavant o endarrere. No ens deixen quedar-nos on érem, ni que volguéssim.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Vicenç Villatoro
Vicenç Villatoro
Periodista i escriptor
Opinió ·
Ni decebre ni malbaratar
Opinió ·
Concentrar el vot independentista
Opinió · País Valencià
Les claus del 'sorpasso'
Opinió ·
Estratègies
Opinió ·
Trencar l'espai
Opinió ·
Tertúlies d'importació
Opinió ·
La cacera
Indica publicitat