A l'hora d'explicar al món la votació del Congrés espanyol sobre el dret de decidir dels catalans, hi ha dues maneres de titular-ho. Una, a l'espanyola: Una amplíssima majoria del Congrés vota contra el dret a decidir dels catalans. Una altra, a la catalana: El 75% dels diputats catalans a Madrid reclamen el dret a decidir dels catalans.
Totes dues són veritat. Totes dues apel·len a la democràcia: a les votacions i els posicionaments dels representants legítims dels ciutadans. Però el missatge és del tot diferent.
Què va passar al Congrés espanyol? Una cosa importantíssima. Que la immensa majoria dels representants triats directament pel poble de Catalunya, el setanta-cinc per cent, tres de cada quatre, van proclamar que els catalans tenen dret a decidir sobre el seu futur. Les formes de decidir aquest dret es poden discutir i no tothom hi coincidiria.
Però en el dret, en l'existència del dret, tres quartes parts dels legítims representants del poble de Catalunya a les Corts espanyoles hi van coincidir. A l'altra banda, més del noranta per cent dels diputats no catalans van manifestar-se contra l'existència d'aquest dret a decidir. Si ho volem, encara ho podem titular d'una altra manera: Els del PP van ser els únics diputats catalans que es van oposar al dret a decidir (i són el tercer grup a Catalunya!).
Si prens una decisió sobre un territori amb l'oposició del 75% dels representants d'aquest territori, t'ho has de fer mirar"
El problema ja no és tan sols la qüestió teòrica sobre qui té o no té la sobirania. El problema és que, si tu prens una decisió sobre un territori amb l'oposició dels setanta-cinc per cent dels representants d'aquest territori, t'ho has de fer mirar. Si al Parlament europeu es prengués per majoria absolutíssima una decisió sobre Alemanya que tingués l'oposició del setanta-cinc per cent dels parlamentaris alemanys, sonarien totes les campanes d'alarma.
Si a Catalunya es prengués una decisió al Parlament de Catalunya sobre la circumscripció de Girona i finalment el setanta-cinc per cent dels diputats gironins hi votessin en contra, com a mínim caldria aturar-se un moment i veure què passa. Més enllà de la sobirania, no es pot imposar una decisió a un territori amb l'oposició de la immensa majoria dels habitants d'aquest territori. I això és el que està fent Espanya. Més enllà i més ençà de les sobiranies.
Obliga els catalans a una cosa que la immensa majoria dels catalans, tres de cada quatre segons resultats electorals en unes eleccions democràtiques, no vol. I ho fa en nom de la democràcia! Expliquem-ho al món. Ho entendran.