La proposta del govern del Partit Popular de nou Pla de Conca de l'Ebre ha tornat a posar d'actualitat una qüestió que a les Terres de l'Ebre no ha deixat mai de ser-ho: la definició del cabal mínim per al tram final del riu Ebre.
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), òrgan regulador de la conca, va fer públic el passat 25 d'abril una proposta de cabal que suposa un autèntic gerro d'aigua freda per a la gent de les Terres de l'Ebre, perquè compromet el futur mediambiental dels ecosistemes d'aquest tram de riu i el desenvolupament econòmic del delta de l'Ebre.
El cabal plantejat pel govern del PP arriba amb molt de retard, després que el PSOE fos incapaç en dos mandats de fer una proposta i posar-la a debat. Bé, de fet, això és una veritat a mitges, perquè finalment s'ha sabut que la proposta presentada pel PP la van elaborar els tècnics del govern del PSOE. El problema és que els socialistes no van tenir el valor de presentar-la abans d'eleccions perquè sabien que s'exposaven a un vendaval de crítiques.
Però independentment de l'oportunitat política, el fet és que ja hi ha una proposta damunt la taula, i aquesta és una proposta que no ens agrada gens. No agrada a la gent de les Terres de l'Ebre i no agrada al Govern de la Generalitat, que en paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha anunciat que presentarà al•legacions perquè es respecti la proposta de cabals ambientals elaborada per la Comissió de Sostenibilitat per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. Aquest organisme és qui va determinar una proposta de cabals basada en criteris científics i que el Govern de la Generalitat i les institucions de les Terres de l'Ebre van assumir com a pròpia. Aquesta proposta i la presentada pel Govern de l'Estat estan molt allunyades, ja que mentre la primera garanteix les funcions hidrològiques de l'Ebre i la preservació del seu tram final tal i com el coneixem avui, la de Madrid ens aboca al pitjor dels escenaris. Tenim la sospita, que aquesta proposta amaga interessos riu amunt i estem convençuts que és el cabal que resulta una vegada descomptades les concessions a l'Aragó.
La Generalitat presentarà al·legacions i, si cal, recorrerà a les institucions europees, ja que el plantejament presentat per la CHE contradiu clarament la directiva marc de l'aigua. No tenir en compte els criteris del Govern és greu, però encara és més greu que no es respectin els criteris de la directiva marc d'aigua de la Unió Europea.
En definitiva, aquesta és una altra imposició de l'Estat. Una nova imposició a les Terres de l'Ebre i a Catalunya. Estem vivint moments difícils, en què s'han de prendre decisions importants. Aquest és un moment clau en la relació Catalunya-Espanya. Allò que decidim ara marcarà el futur del nostre país durant dècades.