El sociòleg Salvador Cardús ha explicat a un article publicat a La Vanguardia que tot i que la creació de delegacions polítiques del Govern de la Generalitat "es podia fer de millor o pitjor manera", la vocació internacional "ha estat present, d'una manera o altra, en tots els governs catalans des de 1980 fins ara" i ha defensat que Jordi Pujol "va fer recaure el pes del reconeixement del país en la seva forta personalitat, establint vincles personals amb els grans homes d'Estat del moment".

A l'article Veu pròpia al món, Cardús ha dit que el tripartit "per raons òbvies no podia seguir la mateixa estratègia de fonamentar el reconeixement internacional", i per aixó va inventar les delegacions. "En alguns casos ho va fer ─ha continuat─ amb errors [...] però la farsa de reivindicar l'estalvi contra les delegacions catalanes ─anomenades "ambaixades" amb l'objectiu de atribuir-los una dimensió que no tenen─ no se sosté des de cap punt de vista".
Ser reconegut pel món és un dels principals atributs de la sobirania. Puc entendre la voluntat del PP, però no comprenc com CiU s'acomoda tan dòcilment a la pressió"
L'autor de l'article ha indicat que "imputar tot el pressupost de les oficines comercials, culturals o de turisme és pura i simplement un engany" perquè les delegacions "s'havien instal·lat a oficines ja existents" i perquè "si la preocupació fos econòmica, com se sosté amb hipocresia covard, que es compari amb qualsevol dels instruments de representació de l'Estat, amb els seus gairebé dues-centes ambaixades, milers de consolats o seu Institut Cervantes".

El sociòleg ha defensat que contraposar la despesa de les delegacions "a algunes retallades de serveis sanitaris o educatius no només és una frivolitat, sinó un desvergonyiment". "Per què no es contraposa el tancament de quiròfans al pressupost per a la programació teatral o la publicitat institucional en els mitjans de comunicació públics i privats?" s'ha qüestionat. Finalment, Cardús ha dit que "al cap i a la fi, tota l'acció exterior del Govern de la Generalitat de l'any que ara acaba no arriba ni a les divuit hores d'espoliació fiscal. I per al 2012, no passarà de catorze hores d'espoli. És a dir, el Govern dedicarà a la internacionalització poc més del que l'Estat roba als catalans en mitja jornada del seu treball productiu".

"Té raó el PP ─ha conclòs─ en la seva obsessió per voler tancar les delegacions: ser reconegut pel món és un dels principals atributs d'allò que s'entén per sobirania. I sí, aquest és un dels objectius fonamentals de qualsevol procés d'emancipació nacional. De manera que puc entendre molt bé la voluntat del PP, malgrat el cinisme dels seus arguments. En canvi, no comprenc com el Govern de CiU s'acomoda tan dòcilment a la pressió".