El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha indicat a un article que "és la democràcia qui cus la pluralitat política a través de les urnes" i ha defensat que el que divideix la societat "és que, pel fet de no poder-se expressar democràticament, s'hagin de dirimir les diferències en manifestacions i concentracions al carrer".

A l'article Sobre les majories silencioses Cardús hi ha dit que "mentre no sigui possible fer una consulta, més que no pas majories silencioses, el que tindrem seran majories silenciades" i ha denunciat que "si cal posar fi al "temps de silenci d'una part de la societat catalana", com diu Albert Rivera, per què no la deixem parlar a les urnes, que és l'únic lloc on la veu té valor polític?".

"És cert que la força del franquisme --ha continuat-- es basava principalment en una majoria silenciosa que amb la seva passivitat deixava el camp obert a tota mena d'arbitrarietats. Una majoria silenciosa, però, que a les portes de la transició va passar a ser qualificada, ara en sentit crític, de "franquisme sociològic" [...]. És a dir, la mateixa idea que havia servit per justificar la impunitat del règim franquista es convertia en l'expressió de la coacció implícita".


Finalment Cardús ha conclòs que arran del gran èxit de la Via Catalana del darrer Onze de Setembre, "des dels sectors no sobiranistesdel PP es va començar a apel·lar novament a la majoria silenciosa per desmerèixer aquesta mobilització, a més de delatar un pòsit de cultura autoritària no superada, el record del context de significació franquista feia grinyolar l'argument".

"I és que les majories silencioses se suposa que es construeixen a l'empara de les hegemonies polítiques, culturals i mediàtiques. I en canvi, en aquest cas, els mateixos que s'escudaven en el suport d'una majoria silenciosa eren els que denunciaven una hegemonia favorable a la independència fruit d'un suposat adoctrinament separatista" ha sentenciat.