El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha dit a un article que un dels principals obstacles per encarar el desafiament independentista de Catalunya "prové del fet que en l'imaginari col·lectiu encara hi ha les independències clàssiques dels segles XIX i XX" i ha instat a revisar aquesta "imatge rònega" que tenim de la independència, per reajustar-la a les "coordenades pròpies del segle XXI".

"És a dir, es tractaria de situar en la seva justa proporció la magnitud del desafiament, segons el meu parer, molt menor -i per tant, més a l'abast- del que uns i altres suposen" ha indicat a l'article Desdramatitzar la independència. Cardús ha continuat explicant en què es cristal·litzen aquestes coordenades noves: "Ja no calen grans estats per garantir els mercats interiors per als quals van néixer. Ara la política té la delicada tasca de garantir la cohesió social, combatre la desigualtat, protegir l'individu dels abusos del mercat global. I vet aquí que, com mostren totes les dades, tot això ho fan millor els estats petits que els grans (Finlàndia, Dinamarca, Àustria...)"

L'autor de l'article també s'ha qüestionat: "si els grans nacionalismes identitaris --aquelles identitats que maten de què parlava Amin Maalouf (La Campana, 1999)-- són tan nefastos, quin problema hi ha a fragmentar els que queden com a resultat de velles victòries i derrotes militars? Per què no ens convertim en un mosaic de nacions cíviques convivint pacíficament?"

Finalment Cardús ha indicat que l'actual Europa, sotmesa a una "profunda crisi institucional que hom dissimula per les conseqüències greus que tindria admetre-la obertament, només té un veritable horitzó de futur: la seva transformació en uns Estats Units d'Europa, d'entre 35 i 40 membres" per la qual cosa ha conclòs que el desafiament independentista català el té Espanya, "però en una perspectiva més llarga, no fa altra cosa que assenyalar el veritable futur d'una UE renovada".

"Actualment, les polítiques més avançades de col·laboració territorial ja no recorren als acords entre els vells estats sinó que es determinen en funció de noves xarxes definides al voltant d'interessos específics: la riba d'un riu; una àrea econòmica geoestratègica; un desafiament ambiental compartit; el teixit de punts dispersos constituïts per ciutats amb objectius comuns, entre d'altres" ha sentenciat.

"En definitiva, si la independència ja no és el que era i algú pot considerar un caprici voler-la, no és també una rara tossuderia oposar-s'hi si hi ha una majoria que, en cas de poder-se expressar democràticament, digués que en vol assumir el risc? Per què convertim en tragèdia allò que sabem que, al segle XXI, té conseqüències tan limitades?" ha dit Cardús.