El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha dit a un article que "el punt inicial del desacord era molt rellevant des d'una perspectiva estatal" ja que "pel projecte nacional unitarista espanyol, sempre recelós d'una diversitat interna que no fos merament folklòrica, que una part del territori plantegi la possibilitat de ser consultat sobre la seva independència és un cop fort".

"És un cop al projecte, a l'autoestima i, en certa manera, un símptoma de fracàs històric" ha indicat Cardús. Mentrestant, també ha afegit que per part catalana, "s'havien proposat fins a cinc vies jurídicament possibles [...] per fer la consulta, fins i tot acceptant la revisió de data i pregunta i insistint en la voluntat de fer-la de manera acordada i legal": "el problema no era el risc d'un sí a la independència, sinó que un no tampoc no era acceptable, en la mesura que traslladava la decisió als mateixos catalans i això era reconeixe'ls una capacitat de decisió inconcebible".

Tanmateix, Cardús ha lamentat que des de la banda espanyola "s'han comès greus errors en l'anàlisi dels fets", concretament dos errors "que considero especialment rellevants: el supòsit de la manipulació col·lectiva i el supòsit d'una efervescència emocional irracional i incontrolada. Pel que fa al de la manipulació col·lectiva, que seria conseqüència de l'adoctrinament escolar o mediàtic, resulta del tot insostenible a la vista de diverses consideracions. Una, la societat catalana és extraordinàriament oberta i complexa. [...] Dues, el mercat comunicatiu català està penetrat de manera massiva per l'espanyol".

"Pel que fa a la presumpta naturalesa emocional del sobiranisme --ha continuat--, que és una manera subtil de deslegitimar les mobilitzacions populars [...] cal saber que les grans mobilitzacions han estat possibles com a resultat d'una bona feina organitzativa i d'un debat portat a terme de manera constant i a la menuda en tota mena d'àmbits: milers de conferències, taules rodones i seminaris per tot el país en què s'aporten dades i es debaten arguments racionals. En segon lloc, si tot es reduís a un impuls emocional, haurien tingut raó els que, repetidament han anunciat que el suflé estava a punt de desinflar-se. Però la tossuda durada en el temps ho desmenteix."

"Si no és a partir d'un previ reconeixement de l'evidència dels fets actuals o dels que es puguin esdevenir en el futur, no hi haurà diàleg possible. Mentrestant, el joc actual de mentides, no en tinc cap mena de dubte, està al servei d'impedir-lo. Dir la veritat serà el primer indici d'un possible diàleg" ha conclòs.