El catedràtic del Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Gifreu, en un article a El Temps, comença a focalitzar l'atenció mediàtica sobre els primers resultats que en breu haurà d'oferir l'esperat Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. La gran novetat d'aquest nou instrument "consistirà en el coneixement d'hàbits i usos mediàtics i culturals detallats per cada comarca dels Països Catalans i del conjunt de l'espai comunicatiu català". Aquesta nova eina cobrirà un buit molt important que fins ara tenia la comunicació a Catalunya, per bé que també es pregunta: "podem aspirar a alguna normalització amb els amos de la comunicació que tenim instal·lats a casa?".
Gifreu exposa el fet que, en els darrers mesos, han aparegut tres estudis que contribueixen a enfortir l'espai comunicatiu català, com són l'Informe de l'audiovisual a Catalunya 2005 (CAC), l'Anuari de l'opinió publicada 2005 (FCDP) i l'Informe de la Comunicació a Catalunya 2005-06 (UAB). Aquests tres informes són "d'un interès indiscutible, que ofereixen anàlisis de conjuntura i de tendències, ben útils per a tots els agents interessats en aquest macrosector". Tots aquests estudis, però, posen de manifest la fragilitat evident de l'espai comunicatiu català: "El mapa dels grans grups de comunicació mostra l'ambigüitat estructural ­-i estructurant!- que, des de Catalunya mateix, des d'Espanya i des de les corporacions globals, condiciona el present i elfutur del nostre espai simbòlic, lingüístic i cultural".