L'historiador i professor universitari, Joan B. Culla, ha dit a un article que el Fossar "es troba en l'origen mateix de la commemoració de l'Onze de Setembre, abans que cap estàtua o monument".

"El primer acte recordatori de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques va tenir lloc el 1886, i va consistir en un funeral, celebrat a Santa Maria del Mar, en sufragi dels que "van morir en defensa de les llibertats catalanes"" a recordat a l'article El PP i la Diada. "¿I per què es va escollir l'esmentat temple? --ha continuat-- Doncs, segons els textos coetanis, perquè era la parròquia del barri de la Ribera arrasat per Felip V, i per estar enterrats en el seu cementiri, al Fossar de les Moreres, bona part de les víctimes de la resistència barcelonina". 

Culla ha continuat: "Consagrat poc després pel famós poema de Frederic Soler, el Fossar es va convertir amb el naixement del catalanisme polític en un "lloc de memòria", en una informal "tomba del soldat desconegut" abans fins i tot que aquests conceptes haguessin estat inventats; i tota mena d'associacions i entitats patriòtiques ho van freqüentar des de principis del segle XX fins a 1939".

Finalment l'historiador ha conclòs que el Fossar de les Moreres "posseïa ja una fortíssima càrrega històrica i simbòlica molt abans que, a partir del 1977, l'anomenada esquerra independentista juvenil el convertís en escenari de les seves modestes i de vegades tempestuoses convocatòries" i ha sentenciat que ara, amb el Tricentenari, el fet que Mas i De Gispert "acudeixin al lloc no els converteix en uns maulets crescuts; més aviat recupera la Fossar per la transversalitat nacionalista".